No pudo ser! El pasado domingo participaba en mi primera Maraton de San Diego pero la mala suerte hizo que no la terminara. Despues de calentar bien y centrar me en la victoria una fuerte caida en un pesimo asfalto hizo que en el kilometro 5 se fuera todo al traste y tuviera que abandonar pues pinche la rueda izquierda, el parafango quedo destrozado y el toe in-out se movio y eso hacia imposible que pudiera seguir.
Ahora a pensar en la proxima carrera el dia 19 y olvidar me de esta.
No va poder ser! El passat diumenge participava en la meva primera Marato de San Diego però la mala sort va fer que no la acabés. Després d'escalfar bé i concerta-me a la victòria una forta caiguda en un pèssim asfalt va fer que al quilòmetre 5 es fora tot a norris i hagués d'abandonar ja que vaig punxar la roda esquerra, el parafang va quedar destrossat i el toe in-out es va moure i això va fer impossible que pogués seguir.
Ara a pensar a la pròxima cursa el dia 19 i olvidar me d'aquesta.
10 jun 2010
4 jun 2010
Diamond League Paris.
Me acaba de invitar a la Diamond League de Paris! por segundo año estare con Usain Bolt, Bekele, Isimbayeva......... como sabeis la Diamond League es la antigua Golden League en sus meeting participan los mejores atletas y otra vez han contando conmigo para participar en el de Paris.
Cada noticia de estas me dan mas fuerzas para seguir entrenando.
Adjunto la informacion de la carrera que sera el dia 16 de julio.
http://www.diamondleague-paris.com/
M'acaba de convidar a la Diamond League de Paris! per segon any estare amb Usain Bolt, Bekele, Isimbayeva ......... com sabeu la Diamond League és l'antiga Golden League en els seus meeting participen els millors atletes i una altra vegada han comptant amb mi per participar en el de Paris.
Cada notícia d'aquestes em donen més forces per seguir entrenant.
Adjunt la informació de la cursa que serà el dia 16 de juliol.
http://www.diamondleague-paris.com/
Cada noticia de estas me dan mas fuerzas para seguir entrenando.
Adjunto la informacion de la carrera que sera el dia 16 de julio.
http://www.diamondleague-paris.com/
M'acaba de convidar a la Diamond League de Paris! per segon any estare amb Usain Bolt, Bekele, Isimbayeva ......... com sabeu la Diamond League és l'antiga Golden League en els seus meeting participen els millors atletes i una altra vegada han comptant amb mi per participar en el de Paris.
Cada notícia d'aquestes em donen més forces per seguir entrenant.
Adjunt la informació de la cursa que serà el dia 16 de juliol.
http://www.diamondleague-paris.com/
3 jun 2010
Los Angeles.
Ya estoy en Los Angeles desde el martes en la casa de mi buen amigo Edwin Figueroa del Salvador.
a verdad que el circuito a donde entrena es muy bueno para las sillas pues es a la orilla de un largo rio con mas de 20 millas con apenas trafico y totalmente plano.
El clima es muy bueno y eso hace que la practica deportiva sea mas amena, ayer 33 kilometros y hoy series de 400 y de 1500 metros para ya dejadme a tono para el domingo.
Ayer hicimos un poco de turismo y nos fuimos a ver Hollywood y toda la parafernalia.
Ja estic a Los Angeles des de dimarts a la casa del meu bon amic Edwin Figueroa del Salvador.
La veritat que el circuit on entrena és molt bo per a les cadires ja que és a la vora d'un llarg riu amb més de 20 milles amb penes trànsit i totalment pla.
El clima és molt bo i això fa que la pràctica esportiva sigui més amena, ahir 33 quilòmetres i avui sèries de 400 i de 1500 metres per ja deixeu-me a to per al diumenge.
Ahir vam fer una mica de turisme i ens vam anar a veure Hollywood i tota la parafernàlia
2 jun 2010
31 may 2010
3TH IN BOLDER BOULDER 10 KM.
Hoy en el Memory Day (Dia de los caidos) he disputado la Bolder Boulder 10 km en la ciudad Boulder, Colorado.
La verdad que para estar a 1668 metros de altitud y ser la salida a las 7 de la mañana hacia un calor terrible.
Desde principio ya nos escapemos cuatro atletas Saul, Scott, Gonzalo y yo. El circuito es durísimo y los ultimos 300 metros son terribles a la que mi velocimetro no marcaba mas de 8km/h.
El resultado es un tercer puesto que me deja super contento pues es un circuito duro y en los terrenos planos y hacia abajo era yo el que lideraba el grupo, al final victoria para Saul Mendoza seguido de Scott Parson.
La verdad que esta carrera es espectacular pues termina en el estadio de futbol americano de la Universidad de Colorado y el estadio estaba lleno!
Buen comienzo de mi gira americana y mañana para Los Angeles a entrenar para el proximo domingo disputar el Maraton de San Diego.
Avui al Memory Day (Dia dels caiguts) he disputat la Bolder Boulder 10 km a la ciutat Boulder, Colorado.
La veritat que per estar a 1668 metres d'altitud i ser la sortida a les 7 del matí fotia una calor terrible.
Des de principi ja ens escapat quatre atletes Saul, Scott, Gonzalo i jo. El circuit és duríssim i els darrers 300 metres són terribles ja que el meu velocímetre no marcava més de 8 km/h
El resultat és un tercer lloc que em deixa super content ja que és un circuit dur i en els terrenys plans i cap avall era jo el que liderava el grup, al final victòria per Saul Mendoza seguit de Scott Parson.
La veritat que aquesta cursa és espectacular ja que acaba a l'estadi de futbol americà de la Universitat de Colorado i l'estadi estava ple!
Bon començament de la meva gira americana i demà cap a Los Angeles a entrenar pel proper diumenge disputar el Marato de San Diego.
La verdad que para estar a 1668 metros de altitud y ser la salida a las 7 de la mañana hacia un calor terrible.
Desde principio ya nos escapemos cuatro atletas Saul, Scott, Gonzalo y yo. El circuito es durísimo y los ultimos 300 metros son terribles a la que mi velocimetro no marcaba mas de 8km/h.
El resultado es un tercer puesto que me deja super contento pues es un circuito duro y en los terrenos planos y hacia abajo era yo el que lideraba el grupo, al final victoria para Saul Mendoza seguido de Scott Parson.
La verdad que esta carrera es espectacular pues termina en el estadio de futbol americano de la Universidad de Colorado y el estadio estaba lleno!
Buen comienzo de mi gira americana y mañana para Los Angeles a entrenar para el proximo domingo disputar el Maraton de San Diego.
Avui al Memory Day (Dia dels caiguts) he disputat la Bolder Boulder 10 km a la ciutat Boulder, Colorado.
La veritat que per estar a 1668 metres d'altitud i ser la sortida a les 7 del matí fotia una calor terrible.
Des de principi ja ens escapat quatre atletes Saul, Scott, Gonzalo i jo. El circuit és duríssim i els darrers 300 metres són terribles ja que el meu velocímetre no marcava més de 8 km/h
El resultat és un tercer lloc que em deixa super content ja que és un circuit dur i en els terrenys plans i cap avall era jo el que liderava el grup, al final victòria per Saul Mendoza seguit de Scott Parson.
La veritat que aquesta cursa és espectacular ja que acaba a l'estadi de futbol americà de la Universitat de Colorado i l'estadi estava ple!
Bon començament de la meva gira americana i demà cap a Los Angeles a entrenar pel proper diumenge disputar el Marato de San Diego.
27 may 2010
American tour.
Mañana viajo para los Estados Unidos para competir en tres estados diferentes. Serán dos maratones y una de 10 km las competiciones que disputare en tierras americanas.
La primera carrera será el lunes 31 de mayo en la ciudad de Boulder, Colorado en la Bolder Boulder de 10 km, la curiosidad que en esta ciudad se encuentra la central de Crocs.
La segunda será en San Diego, California el domingo 6 de junio en la Rock´N´Roll San Diego Marathon.
Del 7 al 17 estaré en Los Ángeles entrenando con mi amigo Edwin Figueroa para ya volar a Duluth, Minnesota para disputar el sábado día 19 la Gandmas Marathon. En esta ultima intentare conseguir la mínima para el mundial de Nueva Zelanda en enero del 2011.
Demà viatjo per als Estats Units per competir en tres estats diferents. Seran dues maratons i una de 10 km les competicions que disputare en terres americanes.
La primera cursa serà el dilluns 31 de maig a la ciutat de Boulder, Colorado a la Bolder Boulder de 10 km, la curiositat que en aquesta ciutat es troba la central de Crocs.
La segona serà a San Diego, Califòrnia el diumenge 6 de juny a la Rock'n'Roll San Diego Marathon.
Del 7 al 17 estaré a Los Angeles entrenant amb el meu amic Edwin Figueroa per ja volar a Duluth, Minnesota per disputar el dissabte dia 19 la Gandmas Marathon. En aquesta última intentare aconseguir la mínima per al mundial de Nova Zelanda al gener del 2011.
La primera carrera será el lunes 31 de mayo en la ciudad de Boulder, Colorado en la Bolder Boulder de 10 km, la curiosidad que en esta ciudad se encuentra la central de Crocs.
La segunda será en San Diego, California el domingo 6 de junio en la Rock´N´Roll San Diego Marathon.
Del 7 al 17 estaré en Los Ángeles entrenando con mi amigo Edwin Figueroa para ya volar a Duluth, Minnesota para disputar el sábado día 19 la Gandmas Marathon. En esta ultima intentare conseguir la mínima para el mundial de Nueva Zelanda en enero del 2011.
Demà viatjo per als Estats Units per competir en tres estats diferents. Seran dues maratons i una de 10 km les competicions que disputare en terres americanes.
La primera cursa serà el dilluns 31 de maig a la ciutat de Boulder, Colorado a la Bolder Boulder de 10 km, la curiositat que en aquesta ciutat es troba la central de Crocs.
La segona serà a San Diego, Califòrnia el diumenge 6 de juny a la Rock'n'Roll San Diego Marathon.
Del 7 al 17 estaré a Los Angeles entrenant amb el meu amic Edwin Figueroa per ja volar a Duluth, Minnesota per disputar el dissabte dia 19 la Gandmas Marathon. En aquesta última intentare aconseguir la mínima per al mundial de Nova Zelanda al gener del 2011.
26 may 2010
World cup.
Esta tarde he competido en la Copa del Mundo en la ciudad inglesa de Manchester.
La verdad que el resultado a sido malo pues entre que soy maratoniano y la pista era super lenta, los atletas ligeros salen muy beneficiados con los tiempos, los mios han sido malísimos y en ningun momento me encontre entre los mejores.
A pesar del mal resultado saco la conclusion que lo mio es la carretera y lo mas importante que aunque vaya quedado octavo de ocho participantes me quedo con que el Comite Paralimpico Internacional ha contado conmigo como uno de los mejores.
Debo empezar a pensar solo en la carretera que es a donde realmente estoy entre los mejores del mundo y saber que uno no puede estar en todas las batallas pues esto no es el nacional a donde las medallas son mas faciles de conseguir.
Proxima carrera en Boulder, Colorado el dia 31 de mayo en una carrera de 10 km en la ciudad de uno de mis patrocinadores, CROCS.
Aquesta tarda he competit a la Copa del Món a la ciutat anglesa de Manchester.
La veritat que el resultat ha estat dolent ja que entre que sóc maratonià i la pista era super lenta, els atletes lleugers surten molt beneficiats amb els temps, els meus han estat dolentíssims i en cap moment em vaig trobar entre els millors.
Malgrat el mal resultat trec la conclusió que lo meu és la carretera i el més important que encara que vagi quedat vuitè de vuit participants em quedo amb que el Comitè Paralímpic Internacional ha comptat amb mi com un dels millors.
He de començar a pensar només en la carretera que és on realment estic entre els millors del món i saber que un no pot estar en totes les batalles ja que això no és el nacional a on les medalles són més fàcils d'aconseguir.
Propera carrera a Boulder, Colorado el dia 31 de maig en una cursa de 10 km a la ciutat d'un dels meus patrocinadors, CROCS.
23 may 2010
Campeon de España. Campio d´Éspanya.
Este fin de semana he disputado el Campeonato de España en la localidad gaditana de Jerez.
La verdad que la pista rápida ha sido perjudicada por el fuerte viento, en mi carrera de los 100 metros el viento fue de 4.3 en contra, y un calor cercano a los 35grados a hecho que no se lograran grandes marcas.
El balance del campeonato ha sido positivo con dos oros en los 200 mts y 400 mts disputado esta mañana y dos platas en los 100 mts y 1500 mts disputados ayer por la tarde.
Mañana viaje de nuevo a Manchester para disputar la Copa del Mundo y sin duda el evento más importante del año por parte del Comita Paralímpico internacional.
http://www.btparalympicworldcup.com/home.php
Aquest cap de setmana he disputat el Campionat d'Espanya a la localitat gaditana de Xerez .
La veritat que la pista ràpida ha estat perjudicada pel fort vent, en la meva cursa dels 100 metres el vent va ser de 4.3 en contra, i una calor propera als 35 graus a fet que no es aconseguissin grans marques.
El balanç del campionat ha estat positiu amb dos ors en els 200 mts i 400 mts disputat aquest matí i dues plates en els 100 mts i 1500 mts disputats ahir a la tarda.
Demà viatge de nou a Manchester per disputar la Copa del Món i sens dubte l'esdeveniment més important de l'any per part del Comitè Paralímpic internacional.
http://www.btparalympicworldcup.com/home.php
La verdad que la pista rápida ha sido perjudicada por el fuerte viento, en mi carrera de los 100 metros el viento fue de 4.3 en contra, y un calor cercano a los 35grados a hecho que no se lograran grandes marcas.
El balance del campeonato ha sido positivo con dos oros en los 200 mts y 400 mts disputado esta mañana y dos platas en los 100 mts y 1500 mts disputados ayer por la tarde.
Mañana viaje de nuevo a Manchester para disputar la Copa del Mundo y sin duda el evento más importante del año por parte del Comita Paralímpico internacional.
http://www.btparalympicworldcup.com/home.php
Aquest cap de setmana he disputat el Campionat d'Espanya a la localitat gaditana de Xerez .
La veritat que la pista ràpida ha estat perjudicada pel fort vent, en la meva cursa dels 100 metres el vent va ser de 4.3 en contra, i una calor propera als 35 graus a fet que no es aconseguissin grans marques.
El balanç del campionat ha estat positiu amb dos ors en els 200 mts i 400 mts disputat aquest matí i dues plates en els 100 mts i 1500 mts disputats ahir a la tarda.
Demà viatge de nou a Manchester per disputar la Copa del Món i sens dubte l'esdeveniment més important de l'any per part del Comitè Paralímpic internacional.
http://www.btparalympicworldcup.com/home.php
18 may 2010
Campeonato de España.
Este fin de semana tengo el Campeonato de España en la ciudad gaditana de Jerez. Las pruebas en las que participare serán los 100 mts, 200 mts, 400 mts y 1500 mts, el 100 y el 1500 es el sábado por la tarde y el 200 y 400 el domingo por la mañana.
El porqué pruebas tan cortas es porque a pesar de ser maratoniano es que mi objetivo es las pruebas de junio y quiero competir muy por debajo para ir cogiendo esa chispa que me falta para las pruebas de medio fondo y fondo de junio.
Aquest cap de setmana tinc el Campionat d'Espanya a la ciutat gaditana de Jerez. Les proves en les que participaré seran els 100 mts, 200 mts, 400 mts i 1500 mts, el 100 i el 1500 és el dissabte a la tarda i el 200 i 400 el diumenge al matí.
El perquè proves tan curtes és perquè tot i ser maratonià és que el meu objectiu és les proves de juny i vull competir molt per sota per anar agafant aquesta chispa que em falta per a les proves de mig fons i fons de juny.
El porqué pruebas tan cortas es porque a pesar de ser maratoniano es que mi objetivo es las pruebas de junio y quiero competir muy por debajo para ir cogiendo esa chispa que me falta para las pruebas de medio fondo y fondo de junio.
Aquest cap de setmana tinc el Campionat d'Espanya a la ciutat gaditana de Jerez. Les proves en les que participaré seran els 100 mts, 200 mts, 400 mts i 1500 mts, el 100 i el 1500 és el dissabte a la tarda i el 200 i 400 el diumenge al matí.
El perquè proves tan curtes és perquè tot i ser maratonià és que el meu objectiu és les proves de juny i vull competir molt per sota per anar agafant aquesta chispa que em falta per a les proves de mig fons i fons de juny.
14 may 2010
World Cup
Otra noticia buena en mi carrera deportiva!
Acabo de recibir un email por parte de mi Federación a donde la organización de la Copa del Mundo se pone en contacto con ella para invitarme a ese evento, sin duda son muy pocos los deportistas que participan en él pues es a través de invitación por parte de la organización que invita y en él solo participan los mejores y han contado conmigo.
Estoy súper contento pues creo que ya he cumplido todos mis objetivos en este deporte.
Paralimpiadas, Mundiales, Europeos, Europeos sin discapacidad en la prueba de exhibición en los 1500 metros, Golden League y ahora la World Cup! Sin duda un día muy feliz.
Una altra notícia bona en la meva carrera esportiva!
Acabo de rebre un correu electrònic per part de la meva Federació on l'organització de la Copa del Món es posa en contacte amb ella per convidar-me a aquest esdeveniment, sens dubte són molt pocs els esportistes que participen en ell i és a través d'invitació per part de l'organització que convida i hi només participen els millors i han comptat amb mi.
Estic súper content perquè crec que ja he complert tots els meus objectius en aquest esport.
Paralimpíades, Mundials, Europeus, Europeus sense discapacitat en la prova d'exhibició en els 1500 metres, Golden League i ara la World Cup! Sens dubte un dia molt feliç.
Dear Friend,
Following a late withdrawal we would like to invite Roger Puigbo-Verdaguer and Rafael Botello-Jimenez to compete in this year’s BT Paralympic World Cup.
We realise this quite short timing, so we would appreciate if you could let us know whether they would like to compete as soon as possible, and we will arrange travel and accommodation.
Attached is the following documentation that you will need for the BT Paralympic World Cup 2010:
1) Invitation Form
2) Athlete Profile Form – Please ensure this is completed and returned
With best regards,
The BT Paralympic World Cup Team
www.btparalympicworldcup.com
Acabo de recibir un email por parte de mi Federación a donde la organización de la Copa del Mundo se pone en contacto con ella para invitarme a ese evento, sin duda son muy pocos los deportistas que participan en él pues es a través de invitación por parte de la organización que invita y en él solo participan los mejores y han contado conmigo.
Estoy súper contento pues creo que ya he cumplido todos mis objetivos en este deporte.
Paralimpiadas, Mundiales, Europeos, Europeos sin discapacidad en la prueba de exhibición en los 1500 metros, Golden League y ahora la World Cup! Sin duda un día muy feliz.
Una altra notícia bona en la meva carrera esportiva!
Acabo de rebre un correu electrònic per part de la meva Federació on l'organització de la Copa del Món es posa en contacte amb ella per convidar-me a aquest esdeveniment, sens dubte són molt pocs els esportistes que participen en ell i és a través d'invitació per part de l'organització que convida i hi només participen els millors i han comptat amb mi.
Estic súper content perquè crec que ja he complert tots els meus objectius en aquest esport.
Paralimpíades, Mundials, Europeus, Europeus sense discapacitat en la prova d'exhibició en els 1500 metres, Golden League i ara la World Cup! Sens dubte un dia molt feliç.
Dear Friend,
Following a late withdrawal we would like to invite Roger Puigbo-Verdaguer and Rafael Botello-Jimenez to compete in this year’s BT Paralympic World Cup.
We realise this quite short timing, so we would appreciate if you could let us know whether they would like to compete as soon as possible, and we will arrange travel and accommodation.
Attached is the following documentation that you will need for the BT Paralympic World Cup 2010:
1) Invitation Form
2) Athlete Profile Form – Please ensure this is completed and returned
With best regards,
The BT Paralympic World Cup Team
www.btparalympicworldcup.com
12 may 2010
Mi amigo el rodillo. El meu amic al corro.
Esta mañana como viene siendo habitual tenia entreno largo y así ha sido.
Como llovía me tocaba hacerlo en el rodillo, es verdad que el rodillo es bastante aburrido pero como me he puesto delante de la tele me ha sido más ameno, al final 50 kilómetros en 1 h47, 57 a una media de 28,32 con una primera hora al 70% y el resto al 80% con un último minuto a tope con una velocidad máxima de 60,47.
Este fin de semana es el Campeonato de Cataluña en Mataró.
Aquest matí com ja és habitual tenia entrenament llarg i així ha estat.
Com plovia em tocava fer-ho al corró, és veritat que el corró és bastant avorrit però com m'he posat davant de la tele m'ha estat més amè, al final 50 quilòmetres en 1 H47, 57 a una mitjana de 28,32 amb una primera hora al 70% i la resta al 80% a un últim minut al màxim amb una velocitat màxima de 60,47.
Aquest cap de setmana és el Campionat de Catalunya a Mataró.
Como llovía me tocaba hacerlo en el rodillo, es verdad que el rodillo es bastante aburrido pero como me he puesto delante de la tele me ha sido más ameno, al final 50 kilómetros en 1 h47, 57 a una media de 28,32 con una primera hora al 70% y el resto al 80% con un último minuto a tope con una velocidad máxima de 60,47.
Este fin de semana es el Campeonato de Cataluña en Mataró.
Aquest matí com ja és habitual tenia entrenament llarg i així ha estat.
Com plovia em tocava fer-ho al corró, és veritat que el corró és bastant avorrit però com m'he posat davant de la tele m'ha estat més amè, al final 50 quilòmetres en 1 H47, 57 a una mitjana de 28,32 amb una primera hora al 70% i la resta al 80% a un últim minut al màxim amb una velocitat màxima de 60,47.
Aquest cap de setmana és el Campionat de Catalunya a Mataró.
7 may 2010
3 may 2010
Work Gym
Nuevo colaborador.
Desde esta semana cuento con el Gimnasio Work Gym de Manlleu como colaborador, Work Gym es el gimnasio más grande de Manlleu y cuenta con clases de salsa, steps, mantenimiento, bodi pump, spinning, body contact, body attack y musculación. Tambien cuenta con sauna y jacuzzi y así como suplementos alimenticios y ropa para la práctica deportiva.
A partir de ahora Conrad me asesorara con mis trabajos de pesas de cara a los próximos Juegos Paralímpicos de Londres.
Work Gym
C/ Sant Jaume, 34 Tel. 93 850 76 60
Email de contacto. Workgym@yahoo.es
Nou col.laborador.
Des d'aquesta setmana conto amb el Gimnàs Work Gym de Manlleu com a col.laborador, Work Gym és el gimnàs més gran de Manlleu i compta amb classes de salsa, steps, manteniment, Bodi pump, spinning, body contact, body attack i musculació. També compta amb sauna i jacuzzi i així com suplements alimentaris i roba per a la pràctica esportiva.
A partir d'ara Conrad em assessorara amb els meus treballs de peses de cara als propers Jocs Paralímpics de Londres.
Work Gym
C / Sant Jaume, 34 Tel 93.850 76 60
Email de contacte. Workgym@yahoo.es
Desde esta semana cuento con el Gimnasio Work Gym de Manlleu como colaborador, Work Gym es el gimnasio más grande de Manlleu y cuenta con clases de salsa, steps, mantenimiento, bodi pump, spinning, body contact, body attack y musculación. Tambien cuenta con sauna y jacuzzi y así como suplementos alimenticios y ropa para la práctica deportiva.
A partir de ahora Conrad me asesorara con mis trabajos de pesas de cara a los próximos Juegos Paralímpicos de Londres.
Work Gym
C/ Sant Jaume, 34 Tel. 93 850 76 60
Email de contacto. Workgym@yahoo.es
Nou col.laborador.
Des d'aquesta setmana conto amb el Gimnàs Work Gym de Manlleu com a col.laborador, Work Gym és el gimnàs més gran de Manlleu i compta amb classes de salsa, steps, manteniment, Bodi pump, spinning, body contact, body attack i musculació. També compta amb sauna i jacuzzi i així com suplements alimentaris i roba per a la pràctica esportiva.
A partir d'ara Conrad em assessorara amb els meus treballs de peses de cara als propers Jocs Paralímpics de Londres.
Work Gym
C / Sant Jaume, 34 Tel 93.850 76 60
Email de contacte. Workgym@yahoo.es
Draft
Por cuarta vez en menos de dos meses viajare a Inglaterra.
Después de tener unos problemas que creo que son irreparables con mi nueva silla fabricada hace menos de dos meses he decidido hacerme otra silla con la ayuda de la Federación Catalana. Espero que con esta nueva silla todo vuelva a la normalidad de resultados dependiendo de mi estado de forma sin tener que privarme de buenos resultados en los momentos claves por culpa de problemas con la silla.
Estare este el lunes noche en tierra inglesas para el martes de bien temprano empezar a fabricar la nueva DRAFT para ya el jueves al mediodía recoger la nueva silla y a las 18:00 volar de nuevo a casa para empezar las competiciones de pista que durara cuatro fines de semana.
Per quarta vegada en menys de dos mesos viatjare a Anglaterra.
Després de tenir uns problemes que crec que són irreparables amb la meva nova cadira fabricada fa menys de dos mesos he decidit fer-me una altra cadira amb l'ajuda de la Federació Catalana. Espero que amb aquesta nova cadira tot torni a la normalitat de resultats depenent del meu estat de forma sense haver de privar de bons resultats en els moments claus per culpa de problemes amb la cadira.
Arribare aquest dilluns nit a terra angleses per al dimarts de bé d'hora començar a fabricar la nova DRAFT per ja dijous al migdia recollir la nova cadira ia les 18:00 volar de nou a casa per començar les competicions de pista que durés quatre caps de setmana.
Después de tener unos problemas que creo que son irreparables con mi nueva silla fabricada hace menos de dos meses he decidido hacerme otra silla con la ayuda de la Federación Catalana. Espero que con esta nueva silla todo vuelva a la normalidad de resultados dependiendo de mi estado de forma sin tener que privarme de buenos resultados en los momentos claves por culpa de problemas con la silla.
Estare este el lunes noche en tierra inglesas para el martes de bien temprano empezar a fabricar la nueva DRAFT para ya el jueves al mediodía recoger la nueva silla y a las 18:00 volar de nuevo a casa para empezar las competiciones de pista que durara cuatro fines de semana.
Per quarta vegada en menys de dos mesos viatjare a Anglaterra.
Després de tenir uns problemes que crec que són irreparables amb la meva nova cadira fabricada fa menys de dos mesos he decidit fer-me una altra cadira amb l'ajuda de la Federació Catalana. Espero que amb aquesta nova cadira tot torni a la normalitat de resultats depenent del meu estat de forma sense haver de privar de bons resultats en els moments claus per culpa de problemes amb la cadira.
Arribare aquest dilluns nit a terra angleses per al dimarts de bé d'hora començar a fabricar la nova DRAFT per ja dijous al migdia recollir la nova cadira ia les 18:00 volar de nou a casa per començar les competicions de pista que durés quatre caps de setmana.
1 may 2010
Osona
Primer entreno en handbike después de casi 10 meses sin entrenar con ella.
Hoy han sido 40 kilómetros en 1h51 a un ritmo suave para ir cogiendo fondo para el maratón de junio en los Estados Unidos en la ciudad de Duluth.
Ha sido una ruta interesante por los pueblos de la mi comarca Osona, Manlleu-Roda de Ter-Vic-Gurb-Masies de Voltrega-Sant Hipolit de Voltrega-Vinyoles-Torello –Manlleu.
Primer entrenament en handbike després de gairebé 10 mesos sense entrenar amb ella.
Avui han estat 40 quilòmetres en 1h51 a un ritme suau per anar agafant fons per la marató de juny als Estats Units a la ciutat de Duluth.
Ha estat una ruta interessant pels pobles de la meva comarca Osona, Manlleu-Roda de Ter-Vic-Gurb-Masies de Voltrega-Sant Hipòlit de Voltregà-Vinyoles-Torello-Manlleu.
Hoy han sido 40 kilómetros en 1h51 a un ritmo suave para ir cogiendo fondo para el maratón de junio en los Estados Unidos en la ciudad de Duluth.
Ha sido una ruta interesante por los pueblos de la mi comarca Osona, Manlleu-Roda de Ter-Vic-Gurb-Masies de Voltrega-Sant Hipolit de Voltrega-Vinyoles-Torello –Manlleu.
Primer entrenament en handbike després de gairebé 10 mesos sense entrenar amb ella.
Avui han estat 40 quilòmetres en 1h51 a un ritme suau per anar agafant fons per la marató de juny als Estats Units a la ciutat de Duluth.
Ha estat una ruta interessant pels pobles de la meva comarca Osona, Manlleu-Roda de Ter-Vic-Gurb-Masies de Voltrega-Sant Hipòlit de Voltregà-Vinyoles-Torello-Manlleu.
29 abr 2010
Handbike
Por fin tengo la handbike!
Esta mañana me ha llegado la handbike después de cuatro meses de espera pero por fin esta aquí y ya no pienso desprenderme más de ella hasta de aquí muchos años.
Como siempre he dicho la handbike es un complemento excepcional para preparar mis maratones y a partir de ahora volveré a utilizarla dos veces semanales después de más de diez meses sin entrenar con ella.
Per fi tinc la handbike!
Aquest matí m'ha arribat l'handbike després de quatre mesos d'espera però per fi ja esta aquí i ja no penso desprendre'm més d'ella fins d'aquí molts anys.
Com sempre he dit la handbike és un complement excepcional per a preparar les meves maratons i partir d'ara tornaré a utilitzar dues vegades per setmana després de més de deu mesos sense entrenar amb ella.
25 abr 2010
London Marathon
Esta mañana he terminado el duodecimo en el Maraton de Londres considerado unos de los dos grandes junto a Nueva York.
La verdad que pasara a la historia por una carrera rara ya que ninguno de los favoritos a ganado y pocos atletas no han tenido problemas con su sillas.
La mañana aparecia nublada y con expectativas de lluvia, y asi fue justo 20 minutos antes de la salida empieza a llover y todos los atletas cambiando guantes para correr en mojado. La carrera empieza para mi muy mal pues desde principio ya no agarraba los aros y me veia impotente como atletas de menor nivel me iban adelantando por todos los lados, la mala suerte empieza en el kilometro 2 cuando tengo el primer pinchazo, en el parcial del kilometro 5 paso en 25 minutos! mi marca personal es de 10:19 http://results-2010.virginlondonmarathon.com/2010/index.php?content=detail&fpid=&id=0000030F5ECC83000005C409&lang=EN&event=VLMW&ageclass habia perdido mas de 15 minutos en cambiar el tubular. Despues del primer pinchazo me pasaron varias cosas por la cabeza, abandono, volver a tope a la competicion, tomarmelo como un entreno o aprovechar la oportunidad que me daba el atletismo de disfrutar de esta carrera, esta ultima fue la ultima y mas cuando me encontre al campeon paralimpico Saul Mendoza que habia tenido el mismo problema que yo, hablemos y decidimos que lo mejor era aprovechar la maraton para ver la ciudad y disfrutar del deporte que falta me hacia.
Desde el kilometro 4 mas o menos fui con Saul, hasta que el volvio a pinchar la rueda delantera y mas tarde la trasera en el kilometro 4.
Yo pinche la trasera izquierda hacia el 39 pero tuve la suerte que era un pequeño poro y perdia poco aire, eso hizo que pudiera terminar ya que no disponia de mas tubulares.
La verdad que en el kilometro 20 en el paso por el hotel hablemos mucho con Saul del abandono pero creo que la organizacion habia hecho un esfuerzo y debiamos seguir.
Resultado de la lluvia y de los dos pinchazos, el peor tiempo de mi vida en una maraton! ni en mi primer maraton con tan solo tres meses habia hecho tan mala marca (2h14:22)
Ahora a descansar unos dias despues de la tres maratones para volver a entrenar con mas gana que nunca.
Aquest matí he acabat el dotzè al Marato de Londres considerat un dels dos grans al costat de Nova York.
La veritat que passara a la història per una cursa estranya ja que cap dels favorits a guanyat i pocs atletes no han tingut problemes amb la seva cadires.
El matí apareixia ennuvolat i amb expectatives de pluja, i així va ser just 20 minuts abans de la sortida comença a ploure i tots els atletes canviant guants per córrer en mullat. La cursa comença per a mi molt malament ja que des de principi ja no agafava el aros i em veia impotent com atletes de menys nivell m'anaven avançant per tots els costats, la mala sort comença al quilòmetre 2 quan tinc la primera punxada, al parcial del quilòmetre 5 he passat en 25 minuts! la meva marca personal és de 10:19 http://results-2010.virginlondonmarathon.com/2010/index.php?content=detail&fpid=&id=0000030F5ECC83000005C409&lang=EN&event=VLMW&ageclass havia perdut més de 15 minuts en canviar el tubular. Després de la primera punxada em van passar diverses coses pel cap, abandonament, tornar al màxim a la competició, prendre-m'ho com un entrenament o aprofitar l'oportunitat que em donava l'atletisme de gaudir d'aquesta cursa, aquesta última va ser la darrera i més quan em vaig trobar al campió paralimpic Saül Mendoza que havia tingut el mateix problema que jo. Varem parlar i vam decidir que el millor era aprofitar la marato per veure la ciutat i gaudir de l'esport que falta em feia.
Des del quilòmetre 4 més o menys vaig anar amb Saül, fins que ell va tornar a punxar la roda davantera i més tard la posterior al quilòmetre 41, jo vaig punxar la posterior esquerra cap al 39 però vaig tenir la sort que era un petit porus i perdia poc aire, això va fer que pogués acabar ja que no disposava de més tubulars.
La veritat que en el quilòmetre 20 en el pas per l'hotel varem parlar molt amb Saul de l'abandonament però crec que l'organització havia fet un esforç i havíem de seguir.
Resultat de la pluja i de les dues punxades, el pitjor temps de la meva vida en una marató! ni en el meu primer marató amb només tres mesos havia fet tan dolenta marca (2h14: 22)
Ara a descansar uns dies després de les tres maratons per tornar a entrenar amb més ganes que mai.
La verdad que pasara a la historia por una carrera rara ya que ninguno de los favoritos a ganado y pocos atletas no han tenido problemas con su sillas.
La mañana aparecia nublada y con expectativas de lluvia, y asi fue justo 20 minutos antes de la salida empieza a llover y todos los atletas cambiando guantes para correr en mojado. La carrera empieza para mi muy mal pues desde principio ya no agarraba los aros y me veia impotente como atletas de menor nivel me iban adelantando por todos los lados, la mala suerte empieza en el kilometro 2 cuando tengo el primer pinchazo, en el parcial del kilometro 5 paso en 25 minutos! mi marca personal es de 10:19 http://results-2010.virginlondonmarathon.com/2010/index.php?content=detail&fpid=&id=0000030F5ECC83000005C409&lang=EN&event=VLMW&ageclass habia perdido mas de 15 minutos en cambiar el tubular. Despues del primer pinchazo me pasaron varias cosas por la cabeza, abandono, volver a tope a la competicion, tomarmelo como un entreno o aprovechar la oportunidad que me daba el atletismo de disfrutar de esta carrera, esta ultima fue la ultima y mas cuando me encontre al campeon paralimpico Saul Mendoza que habia tenido el mismo problema que yo, hablemos y decidimos que lo mejor era aprovechar la maraton para ver la ciudad y disfrutar del deporte que falta me hacia.
Desde el kilometro 4 mas o menos fui con Saul, hasta que el volvio a pinchar la rueda delantera y mas tarde la trasera en el kilometro 4.
Yo pinche la trasera izquierda hacia el 39 pero tuve la suerte que era un pequeño poro y perdia poco aire, eso hizo que pudiera terminar ya que no disponia de mas tubulares.
La verdad que en el kilometro 20 en el paso por el hotel hablemos mucho con Saul del abandono pero creo que la organizacion habia hecho un esfuerzo y debiamos seguir.
Resultado de la lluvia y de los dos pinchazos, el peor tiempo de mi vida en una maraton! ni en mi primer maraton con tan solo tres meses habia hecho tan mala marca (2h14:22)
Ahora a descansar unos dias despues de la tres maratones para volver a entrenar con mas gana que nunca.
Aquest matí he acabat el dotzè al Marato de Londres considerat un dels dos grans al costat de Nova York.
La veritat que passara a la història per una cursa estranya ja que cap dels favorits a guanyat i pocs atletes no han tingut problemes amb la seva cadires.
El matí apareixia ennuvolat i amb expectatives de pluja, i així va ser just 20 minuts abans de la sortida comença a ploure i tots els atletes canviant guants per córrer en mullat. La cursa comença per a mi molt malament ja que des de principi ja no agafava el aros i em veia impotent com atletes de menys nivell m'anaven avançant per tots els costats, la mala sort comença al quilòmetre 2 quan tinc la primera punxada, al parcial del quilòmetre 5 he passat en 25 minuts! la meva marca personal és de 10:19 http://results-2010.virginlondonmarathon.com/2010/index.php?content=detail&fpid=&id=0000030F5ECC83000005C409&lang=EN&event=VLMW&ageclass havia perdut més de 15 minuts en canviar el tubular. Després de la primera punxada em van passar diverses coses pel cap, abandonament, tornar al màxim a la competició, prendre-m'ho com un entrenament o aprofitar l'oportunitat que em donava l'atletisme de gaudir d'aquesta cursa, aquesta última va ser la darrera i més quan em vaig trobar al campió paralimpic Saül Mendoza que havia tingut el mateix problema que jo. Varem parlar i vam decidir que el millor era aprofitar la marato per veure la ciutat i gaudir de l'esport que falta em feia.
Des del quilòmetre 4 més o menys vaig anar amb Saül, fins que ell va tornar a punxar la roda davantera i més tard la posterior al quilòmetre 41, jo vaig punxar la posterior esquerra cap al 39 però vaig tenir la sort que era un petit porus i perdia poc aire, això va fer que pogués acabar ja que no disposava de més tubulars.
La veritat que en el quilòmetre 20 en el pas per l'hotel varem parlar molt amb Saul de l'abandonament però crec que l'organització havia fet un esforç i havíem de seguir.
Resultat de la pluja i de les dues punxades, el pitjor temps de la meva vida en una marató! ni en el meu primer marató amb només tres mesos havia fet tan dolenta marca (2h14: 22)
Ara a descansar uns dies després de les tres maratons per tornar a entrenar amb més ganes que mai.
22 abr 2010
London.
En Londres por fin!
Esta manyana por fin he llegado a Londres despues de perder mi vuelo del martes con llegada el miercoles por la manyana. Al final he podido cojer un vuelo con Air France via Paris y una espera de 4 horas para volar a Londres y llegar al mediodia al Hotel.
De momento un dia soleado y dicen que para el domingo hara unos 23 grados.
Como sabeis el nivel de esta carrera es espectacular y veremos si podemos conseguir un top ten.
A Londres per fi!
Aquest matí per fi he arribat a Londres després de perdre el meu vol de dimarts amb arribada el dimecres al matí. Al final he pogut agafar un vol amb Air France via Paris i una espera de 4 hores per volar a Londres i arribar al migdia a l'Hotel.
De moment un dia assolellat i diuen que per al diumenge farà uns 23 graus.
Com sabeu el nivell d'aquesta cursa és espectacular i veurem si podem aconseguir un top ten.
19 abr 2010
Sixth place in Boston!
Esta mañana he disputado el maraton mas antiguo del mundo y para mi el mas emblematico. El Maraton de Boston es considerado uno de los cinco maratones mas importante del mundo junto a Londres, Berlin, Chicago y Nueva York.
En un dia soleado pero con un poco de viento se ha dado la salida a las 9:17, esta salida a causa de un accidente en el 1983 se hace hasta la primera milla con un coche de la organizacion delante y marcando una velocidad reducida para evitar accidentes en la bajada peligrosa del principio. Este año se ha quitado el coche 400 metros antes que el año pasado y a sorprendido a unos cuantos atletas, eso ha hecho que me quedara descolgado ya desde el principio.
Los primeros 5 kilometros son hacia abajo y eso me ha beneficiado para poder alcanzar a un grupo de nueve atletas que se me fueron nada mas empezar, la verdad que la cosa pintaba mal pues creia que me seria imposible alcanzar al grupo delantero pero con un gran esfuerzo, creo que lo he pagado al final, he podido atrapar al grupo pasado el kilometro 5, mirando los parciales pasaba a cinco segundos.
Ya en el kilometro 10 solo ibamos ocho atletas, entre ellos tres españoles, la verdad que no he podido dar ni un relevo pues a sido una verdadera tortura hasta que en el kilometro 26 en una fuerte subida mi cuerpo a dicho hasta aqui hemos llegado.
La verdad que estoy super contento con mi sexto puesto pues he igualado la plaza del pasado año pero he mejorado 7 minutos respecto a la pasada edicion y lo mas importante que a pesar de los 5 primeros kilometros que he luchado para alcanzar el grupo con un esfuerzo demasiado caro me voy super motivado para Londres a donde disputare el maraton de la ciudad el proximo domingo.
Me quito la espina del pasado domingo en Paris a donde termine octavo pero tuve que detenerme dos veces con problemas en la silla.
El vencedor de la prueba a sido el sudafricano Ernst Van Dyk, con esta 9 veces vencedor, segundo el otro sudafricano y afincado en Atlanta Krige Schabort y tercero el japones Kota Hokinue.
Resultados http://www.bostonmarathon.com/2010/cf/Public/ResultsSearch.cfm?mode=results
Aquest matí he disputat el marato mes antic del món i per mi el mes emblematic. El Marato de Boston és considerat un dels cinc maratons mes important del món al costat de Londres, Berlin, Chicago i Nova York.
En un dia assolellat però amb un poc de vent s'ha donat la sortida a les 9:17, aquesta sortida a causa d'un accident en el 1983 es fa fins a la primera milla amb un cotxe de la organitzacio davant i marcant una velocitat reduïda per a evitar accidents en la baixada perillosa del principi. Aquest any s'ha apartat el cotxe 400 metres abans que l'any passat i a sorprès a uns quants atletes, això ha fet que em quedés despenjat ja des del principi. Els primers 5 quilometres són cap avall i això m'ha beneficiat per a poder arribar a un grup de nou atletes que se'm van anar gens començar, la veritat que la cosa pintava malament doncs creia que em seria impossible arribar al grup davanter però amb un gran esforç, crec que ho he pagat al final, he pogut atrapar al grup passat el quilometre 5, mirant els parcials passava a cinc segons del grup davanter.
Ja en el quilometre 10 nomes anaben vuit atletes, entre ells tres espanyols, la veritat que no he pogut donar ni un relleu doncs a estat una veritable tortura fins que en el quilometre 26 en una forta pujada el meu cos a dit fins aqui hem arribat.
La veritat que estic super content amb el meu sisè lloc doncs he igualat la plaça del passat any però he millorat 7 minuts respecte a la passada edicio i lo mes important que a pesar dels 5 primers qilometres que he lluitat per a arribar al grup amb un esforç massa car em vaig super motivat per a Londres on disputare el marato de la ciutat el proxim diumenge.
Em trec la espina del passat diumenge a Paris a on vaig terminar vuite pero vaig tenir que parar dues vegades per problemes a la cadira.
El guanyador de la cursa a estat el sud-africà Ernst Van Dyk, amb aquesta 9 vegades guanyador, segon l'altre sud-africà i establert a Atlanta Krige Schabort i tercer el japones Kota Hokinue.
Resultats http://www.bostonmarathon.com/2010/cf/Public/ResultsSearch.cfm?mode=results
En un dia soleado pero con un poco de viento se ha dado la salida a las 9:17, esta salida a causa de un accidente en el 1983 se hace hasta la primera milla con un coche de la organizacion delante y marcando una velocidad reducida para evitar accidentes en la bajada peligrosa del principio. Este año se ha quitado el coche 400 metros antes que el año pasado y a sorprendido a unos cuantos atletas, eso ha hecho que me quedara descolgado ya desde el principio.
Los primeros 5 kilometros son hacia abajo y eso me ha beneficiado para poder alcanzar a un grupo de nueve atletas que se me fueron nada mas empezar, la verdad que la cosa pintaba mal pues creia que me seria imposible alcanzar al grupo delantero pero con un gran esfuerzo, creo que lo he pagado al final, he podido atrapar al grupo pasado el kilometro 5, mirando los parciales pasaba a cinco segundos.
Ya en el kilometro 10 solo ibamos ocho atletas, entre ellos tres españoles, la verdad que no he podido dar ni un relevo pues a sido una verdadera tortura hasta que en el kilometro 26 en una fuerte subida mi cuerpo a dicho hasta aqui hemos llegado.
La verdad que estoy super contento con mi sexto puesto pues he igualado la plaza del pasado año pero he mejorado 7 minutos respecto a la pasada edicion y lo mas importante que a pesar de los 5 primeros kilometros que he luchado para alcanzar el grupo con un esfuerzo demasiado caro me voy super motivado para Londres a donde disputare el maraton de la ciudad el proximo domingo.
Me quito la espina del pasado domingo en Paris a donde termine octavo pero tuve que detenerme dos veces con problemas en la silla.
El vencedor de la prueba a sido el sudafricano Ernst Van Dyk, con esta 9 veces vencedor, segundo el otro sudafricano y afincado en Atlanta Krige Schabort y tercero el japones Kota Hokinue.
Resultados http://www.bostonmarathon.com/2010/cf/Public/ResultsSearch.cfm?mode=results
Aquest matí he disputat el marato mes antic del món i per mi el mes emblematic. El Marato de Boston és considerat un dels cinc maratons mes important del món al costat de Londres, Berlin, Chicago i Nova York.
En un dia assolellat però amb un poc de vent s'ha donat la sortida a les 9:17, aquesta sortida a causa d'un accident en el 1983 es fa fins a la primera milla amb un cotxe de la organitzacio davant i marcant una velocitat reduïda per a evitar accidents en la baixada perillosa del principi. Aquest any s'ha apartat el cotxe 400 metres abans que l'any passat i a sorprès a uns quants atletes, això ha fet que em quedés despenjat ja des del principi. Els primers 5 quilometres són cap avall i això m'ha beneficiat per a poder arribar a un grup de nou atletes que se'm van anar gens començar, la veritat que la cosa pintava malament doncs creia que em seria impossible arribar al grup davanter però amb un gran esforç, crec que ho he pagat al final, he pogut atrapar al grup passat el quilometre 5, mirant els parcials passava a cinc segons del grup davanter.
Ja en el quilometre 10 nomes anaben vuit atletes, entre ells tres espanyols, la veritat que no he pogut donar ni un relleu doncs a estat una veritable tortura fins que en el quilometre 26 en una forta pujada el meu cos a dit fins aqui hem arribat.
La veritat que estic super content amb el meu sisè lloc doncs he igualat la plaça del passat any però he millorat 7 minuts respecte a la passada edicio i lo mes important que a pesar dels 5 primers qilometres que he lluitat per a arribar al grup amb un esforç massa car em vaig super motivat per a Londres on disputare el marato de la ciutat el proxim diumenge.
Em trec la espina del passat diumenge a Paris a on vaig terminar vuite pero vaig tenir que parar dues vegades per problemes a la cadira.
El guanyador de la cursa a estat el sud-africà Ernst Van Dyk, amb aquesta 9 vegades guanyador, segon l'altre sud-africà i establert a Atlanta Krige Schabort i tercer el japones Kota Hokinue.
Resultats http://www.bostonmarathon.com/2010/cf/Public/ResultsSearch.cfm?mode=results
17 abr 2010
Boston
Ya estoy en Boston.
Después de un viaje complicado por culpa de del Volcán he podido llegar a tierras americanas.
Mi vuelo estaba cancelado pues viajaba a Londres con British y desde allí con Virgin a Boston, como sabéis todos los vuelos del norte de Europa estaban cancelados y solo tenía una oportunidad de venir al maratón y era vía Madrid por Iberia.
La verdad que si estoy aquí es por Michelle del Maratón de Londres que fue ella la que se hizo cargo del coste del nuevo billete de avión a pesar de ser las 6 de la mañana en su país.
Solo puedo decir que gracias pues sin ellos no fuera sido imposible venir a Boston.
De momento desde mi llegada no ha parado de llover y hace un frio bastante considerable pero las expectativas dicen que para el lunes no lloverá durante la carrera.
Después de un viaje complicado por culpa de del Volcán he podido llegar a tierras americanas.
Mi vuelo estaba cancelado pues viajaba a Londres con British y desde allí con Virgin a Boston, como sabéis todos los vuelos del norte de Europa estaban cancelados y solo tenía una oportunidad de venir al maratón y era vía Madrid por Iberia.
La verdad que si estoy aquí es por Michelle del Maratón de Londres que fue ella la que se hizo cargo del coste del nuevo billete de avión a pesar de ser las 6 de la mañana en su país.
Solo puedo decir que gracias pues sin ellos no fuera sido imposible venir a Boston.
De momento desde mi llegada no ha parado de llover y hace un frio bastante considerable pero las expectativas dicen que para el lunes no lloverá durante la carrera.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)