London Marathon

Esta mañana he terminado el duodecimo en el Maraton de Londres considerado unos de los dos grandes junto a Nueva York.
La verdad que pasara a la historia por una carrera rara ya que ninguno de los favoritos a ganado y pocos atletas no han tenido problemas con su sillas.

La mañana aparecia nublada y con expectativas de lluvia, y asi fue justo 20 minutos antes de la salida empieza a llover y todos los atletas cambiando guantes para correr en mojado. La carrera empieza para mi muy mal pues desde principio ya no agarraba los aros y me veia impotente como atletas de menor nivel me iban adelantando por todos los lados, la mala suerte empieza en el kilometro 2 cuando tengo el primer pinchazo, en el parcial del kilometro 5 paso en 25 minutos! mi marca personal es de 10:19 http://results-2010.virginlondonmarathon.com/2010/index.php?content=detail&fpid=&id=0000030F5ECC83000005C409&lang=EN&event=VLMW&ageclass habia perdido mas de 15 minutos en cambiar el tubular. Despues del primer pinchazo me pasaron varias cosas por la cabeza, abandono, volver a tope a la competicion, tomarmelo como un entreno o aprovechar la oportunidad que me daba el atletismo de disfrutar de esta carrera, esta ultima fue la ultima y mas cuando me encontre al campeon paralimpico Saul Mendoza que habia tenido el mismo problema que yo, hablemos y decidimos que lo mejor era aprovechar la maraton para ver la ciudad y disfrutar del deporte que falta me hacia.
Desde el kilometro 4 mas o menos fui con Saul, hasta que el volvio a pinchar la rueda delantera y mas tarde la trasera en el kilometro 4.
Yo pinche la trasera izquierda hacia el 39 pero tuve la suerte que era un pequeño poro y perdia poco aire, eso hizo que pudiera terminar ya que no disponia de mas tubulares.
La verdad que en el kilometro 20 en el paso por el hotel hablemos mucho con Saul del abandono pero creo que la organizacion habia hecho un esfuerzo y debiamos seguir.


Resultado de la lluvia y de los dos pinchazos, el peor tiempo de mi vida en una maraton! ni en mi primer maraton con tan solo tres meses habia hecho tan mala marca (2h14:22)


Ahora a descansar unos dias despues de la tres maratones para volver a entrenar con mas gana que nunca.




Aquest matí he acabat el dotzè al Marato de Londres considerat un dels dos grans al costat de Nova York.
La veritat que passara a la història per una cursa estranya ja que cap dels favorits a guanyat i pocs atletes no han tingut problemes amb la seva cadires.
El matí apareixia ennuvolat i amb expectatives de pluja, i així va ser just 20 minuts abans de la sortida comença a ploure i tots els atletes canviant guants per córrer en mullat. La cursa comença per a mi molt malament ja que des de principi ja no agafava el aros i em veia impotent com atletes de menys nivell m'anaven avançant per tots els costats, la mala sort comença al quilòmetre 2 quan tinc la primera punxada, al parcial del quilòmetre 5 he passat en 25 minuts! la meva marca personal és de 10:19 http://results-2010.virginlondonmarathon.com/2010/index.php?content=detail&fpid=&id=0000030F5ECC83000005C409&lang=EN&event=VLMW&ageclass havia perdut més de 15 minuts en canviar el tubular. Després de la primera punxada em van passar diverses coses pel cap, abandonament, tornar al màxim a la competició, prendre-m'ho com un entrenament o aprofitar l'oportunitat que em donava l'atletisme de gaudir d'aquesta cursa, aquesta última va ser la darrera i més quan em vaig trobar al campió paralimpic Saül Mendoza que havia tingut el mateix problema que jo. Varem parlar i vam decidir que el millor era aprofitar la marato per veure la ciutat i gaudir de l'esport que falta em feia.
Des del quilòmetre 4 més o menys vaig anar amb Saül, fins que ell va tornar a punxar la roda davantera i més tard la posterior al quilòmetre 41, jo vaig punxar la posterior esquerra cap al 39 però vaig tenir la sort que era un petit porus i perdia poc aire, això va fer que pogués acabar ja que no disposava de més tubulars.
La veritat que en el quilòmetre 20 en el pas per l'hotel varem parlar molt amb Saul de l'abandonament però crec que l'organització havia fet un esforç i havíem de seguir.


Resultat de la pluja i de les dues punxades, el pitjor temps de la meva vida en una marató! ni en el meu primer marató amb només tres mesos havia fet tan dolenta marca (2h14: 22)


Ara a descansar uns dies després de les tres maratons per tornar a entrenar amb més ganes que mai.