27 feb 2010

Manlleu Forever!


Desde el pasado lunes ya me encuentro viviendo en Manlleu de nuevo, después de un año y cuatro meses viviendo en la Residencia Pechina de Valencia he decidió volver a casa para preparar las carreras de este año y los dos próximos dos años antes de volver a intentar mi participación en los próximos Juegos Paralímpicos de Londres 2010.
La verdad que la decisión no ha sido fácil pues era renunciar a una beca del Comité Paralimpico Español pero los tres motivos han tenido más pesos que la beca.

Primero: La familia a la cual echaba de menos y no podía estar tanto tiempo fuera de casa.

Segundo: La distancia que tenia del Aeropuerto de Barcelona, pues el material de viaje lo tenía en Manlleu y me daba más seguridad viajar desde un aeropuerto más grande.

Tercero: La comida de la residencia es una autentica vergüenza! Es cierto que todos los estamentos están al corriente de que la comida es de un bar de carreteras en vez de una residencia para deportistas pero después de quejas por parte de los 25 residentes siguen sin cambiar la comida y este año ya han sido unos cuantos deportistas que han renunciado a la beca.
Creo que la vida son etapas y ahora tengo que volver a ponerme las pilas en casa y demostrar que si fui a Pekín entrenando en casa porque no volver a Londres otra vez en entrenando Manlleu!


Des del passat dilluns ja em trobo vivint a Manlleu de nou, després d'un any i quatre mesos vivint a la Residència Petxina de València he decidir tornar a casa per preparar les curses d'aquest any i els dos propers dos anys abans de tornar a intentar la meva participació en els propers Jocs Paralímpics de Londres 2010.
La veritat que la decisió no ha estat fàcil ja que era renunciar a una beca del Comitè Paralímpic Espanyol però els tres motius han tingut més pes que la beca.

Primer: La família a la qual trobava a faltar i no podia estar tant de temps fora de casa.

Segon: La distància que tenia l'Aeroport de Barcelona, ja que el material de viatge el tenia a Manlleu i em donava més seguretat viatjar des d'un aeroport més gran.

Tercer: El menjar de la residència és una autèntica vergonya! És cert que tots els estaments estan al corrent de que el menjar és d'un bar de carreteres en comptes d'una residència per a esportistes però després de queixes per part dels 25 residents segueixen sense canviar el menjar i aquest any ja han estat uns quants esportistes que han renunciat a la beca.

Crec que la vida són etapes i ara he de tornar a posar-me les piles a casa i demostrar que si vaig anar a Pequín entrenant a casa perquè no tornar a Londres una altra vegada en entrenant Manlleu!

Archivo del blog . Arxiu del blog .

Visitor´s maps

ip-location