8 may. 2011

Decimo en Seoul.







Esta mañana con unos 18 grados, humedad y habiendo dormido solo de 22:30 a 01:00 (maldito jet lag) he disputado en Seul, Corea la Seoul International Wheelchair Marathon.
Esta maraton esta considerada la segunda mas famosa detras de la mitica carrera de Oita en Japon.
Un maraton solo para silla de ruedas en unas de las ciudades mas habitadas del planeta, os imaginais eso en Barcelona o Madrid? Si ya con 20.000 corredores ponen pegas para cerrar las calles imaginaros para cerca de 200 sillas.

La maraton empezo como habia imaginado, la armada japonesa saliendo en tromba pero esta vez la verdad que iba mas comodo de lo normal pero ya en el kilometro 4 que habia la primera subida me he quedado descolgado unos metros pero en la bajada he podido volver a conectar, en la segunda ha sido imposible y me he quedado descolgado junto a dos japoneses. Mas adelante alcanzariamos a otro japones y un canadiense.
Este ultimo tubo la mala suerte de pinchar y me quede con los 3 japoneses.
Hacia el final de la carrera se quedo un japones y nos tuvimos que disputar en el Estadio Olimpico las plazas del noveno al undecimo haciendome con la decima posicion.

Estoy muy contento del resultado ya que despues de Boston hice un paron y justo he vuelto a los entrenamientos ya con la cabeza en las competiciones que disputare a finales de junio y principios de julio en Estados Unidos.

Una buena marca de 1h33:08 a pesar de mi mal estado de forma que me hacer ser positivo para conseguir una gran marca el proximo 18 de junio en Duluth (USA)



Aquest matí amb uns 18 graus, humitat i havent dormit només de 22:30 a 01:00 (maleït jet lag) he disputat a Seul, Corea la Seoul International Wheelchair Marathon.
Aquesta marato està considerada la segona més famosa darrera de la mítica cursa de Oita a Japó.
Un marato només per cadira de rodes en una de les ciutats més habitades del planeta, us imagineu això a Barcelona o Madrid? Si ja amb 20.000 corredors posen traves per tancar els carrers imaginar-vos per a prop de 200 cadires.

La marato va començar com havia imaginat, l'armada japonesa sortint en tromba però aquesta vegada la veritat que anava més comode del normal però ja en el quilòmetre 4 que havia la primera pujada m'he quedat despenjat uns metres però en la baixada he pogut tornar a connectar, en la segona ha estat impossible i m'he quedat despenjat amb dos japonesos. Més endavant atraparien a un altre japonès i un canadenc.
Aquest últim va tenir la mala sort de punxar i em vaig quedar amb els 3 japonesos.
Cap al final de la cursa es va quedar una japones i ens varem d'haver de disputar a l'Estadi Olímpic les places del novè al undecim amb la sort de fer la desena posició.

Estic molt content del resultat ja que després de Boston vaig fer un aturada i just he tornat als entrenaments ja amb el cap en les competicions que disputare a finals de juny i principis de juliol als Estats Units.

Una bona marca de 1h33:08 malgrat el meu mal estat de forma que em fa ser positiu per aconseguir una gran marca el proper 18 de juny a Duluth (USA)

Archivo del blog . Arxiu del blog .

Visitor´s maps

ip-location