NO FINISHER IN LISBOA.

Abandono en Lisboa.

Esta mañana he disputado la Media Maraton de Lisboa en un dia perfecto para la practica deportiva.

Nada mas empezar el suizo Marcel Hug ya se ha distanciado de la cabeza del grupo perseguidor en el que nos encontrabamos los tres atletas catalanes Roger Puigbo, Jordi Madera y yo, el danes Ebbe y el suizo Heinz Frei.

El el kilometro diez mas o menos el suizo Heinz hizo un ataque al que solo pudo responder Roger y yo, cerca del kilometro 13 cuando me encontraba en tercera posicion justo a rueda del suizo Heinz un fuerte golpe en la parte trasera por parte de Roger ha hecho que la rueda derecha rozara en el parafango y de ir a 34 he bajado a 28 y eso ha hecho que los dos atletas perseguidores me dieran alcanze en tan solo dos kilometros cuando la distancia era superior a 30 segundos , hacia el km 15 decidi retirarme ya que el roce de la rueda y la desmotivacion de ver que no podia conseguir ese podium he decidido retirarme pues habia ido para ganar y no para terminar entre los 10 primeros y asi tambien evitar males peores en la nueva silla.

Estoy supero contento con la silla nueva pues era mi primera competicion con ella y con solo cuatro entrenos antes de esta carrera.

Ahora esperar que no tenga nada la silla y demostrar en Boston y en Londres que el entreno del invierno a valido la pena.




Abandonament a Lisboa.

Aquest matí he disputat la Mitja Marató de Lisboa en un dia perfecte per a la pràctica esportiva.

Res més començar el suís Marcel Hug ja has distanciat del cap del grup perseguidor en el qual ens trobàvem els tres atletes catalans Roger Puigbo, Jordi Madera i jo, el danès Ebbe i el suís Heinz Frei.

El el quilòmetre deu més o menys el suís Heinz ha fet un atac al qual només va poder respondre Roger i jo, a prop del quilòmetre 13 quan em trobava en tercera posició just a roda del suís Heinz un fort cop a la part posterior per part del Roger ha fet que la roda dreta fregués al parafang i d'anar a 34 he baixat a 28 i això ha fet que els dos atletes perseguidors em donessin abast en tan sols dos quilòmetres quan la distància era superior a 30 segons, cap al km 15 he decidit retirar-me ja que la fricció de la roda i la desmotivació de veure que no podia aconseguir aquest podi he decidit retirar-me perque havia anat per guanyar i no per acabar entre els deus primers i així també evitar mals pitjors en la nova cadira.

Estic supera content amb la cadira nova ja que era la meva primera competició amb ella i amb només quatre entrenaments abans d'aquesta cursa.

Ara esperar que no sigui res la cadira i demostrar a Boston i a Londres que l'entrenament de l'hivern a valgut la pena.