17 oct. 2009

Todo sigue igual. Tot segueix igual.

Después de casi una semana del maratón de Chicago, que por cierto me ha dejado un poco bajo de defensas ya que el frío era impresionante, me empiezo a encontrar otra vez bien de forma de cara a la última competición del año.

Ya son cuatro años seguidos acabando la temporada en la Gran Manzana, el Maratón de Nueva York es el más carismático del mundo y siempre cuentan conmigo la organización para la professional wheelchair.

Como sabéis este domingo debía participar en mi primer triatlón en la distancia olimpica pero la negativa del director de carrera para considerar un peligro para la seguridad ha hecho que no podamos participar.

La verdad que no encuentro sentido y será muy difícil el entender la excusa que me puedan dar la organización del evento cuando me llame el lunes para hablar sobre ello. Los que siguen mi blog ya sabéis de mi nivel deportivo pero los nuevos decirles que después de unas Paralimpiadas, Mundiales, Europeos, participar en las maratones más importantes del mundo Paris 4 veces, Nueva York 3, Berlin 3, Londres 2, Chicago 1, Boston 1 y más de 30 maratones en todo el mundo y casi 8.000 km anuales me parece de risa que una persona que seguro que no sabrá que después de las olimpiadas hay unas Paralimpiadas y que no muy lejos en el 92, quizás cerca de su casa, se hicieron unas.

De verdad no entiendo ni entenderé por qué no nos dejaron correr pero bueno saco la conclusión de que personas como éstas sólo hay dos maneras de calificar su calidad humana, una pensando que pobre persona eres y la otra es ..... ... ... nada ya que se merece el mismo respeto que hemos recibido de él.



Després de gairebé una setmana del marató de Chicago, que per cert m'ha deixat una mica baix de defenses ja que el fred era impressionant, em començo a trobar una altra vegada bé de forma de cara a la darrera competició de l'any.

Ja són quatre anys seguits acabant la temporada a la Gran Poma, el Marató de Nova York és el més carismàtic del món i sempre compten amb mi l'organització per a la professional wheelchair.


Com sabeu aquest diumenge havia de participar en el meu primer triatló en la distància olimpica però la negativa del director de cursa per considerar un perill per a la seguretat ha fet que no puguem participar.

La veritat que no trobo sentit i serà molt difícil l'entendre l'excusa que em pugui donar l'organització de l'esdeveniment quan em truqui el dilluns per parlar sobre això. Els que seguiu el meu bloc ja sabeu del meu nivell esportiu però als nous dir-vos que després d'unes Paralimpíades, Mundials, Europeus, participar en les maratons més importants del món Paris 4 vegades, Nova York 3, Berlin 3, Londres 2, Chicago 1 , Boston 1 i més de 30 maratons arreu del món i gairebé 8.000 km anuals em sembla de riure que una persona que segur que no sap que després de les olimpíades hi ha unes Paralimpíades i que no gaire lluny en el 92, potser a prop de la seva casa, es van fer unes.

De veritat no entenc ni entendré el perquè no ens van deixar córrer però bé trec la conclusió que persones com aquestes només hi ha dues maneres de qualificar la seva qualitat humana, una pensant que pobra persona ets i l'altra és ........ ... cap ja que es mereix el mateix respecte que hem rebut d'ell.

2 comentarios:

Anónimo dijo...

Hola, porto un temps seguint el teu blog i només et vull dir que ÀNIMS i que aquest que no us ha deixat còrrer deu ser un GRAN CAPUL..
Espero que la federació espanyola tingui algun mitja per sancionar o si més no esbroncar aquest paio, ja que no té sentit que vulguin promoure el paratriatlon i aquest CAPU.... no deixi participar a atletes d' èlit del món paraolímpic.

Una salutació des de Girona

Josep

Charlie! dijo...

No li donis més voltes, gent com aquesta no hauria d'estar a on està, no li donis més importància, tu continua endavant com sempre!

Archivo del blog . Arxiu del blog .

Visitor´s maps

ip-location