Hoy he competido en mi cuarta maraton de Londres.
Despues de llevar aqui desde el miercoles con la compañía de la lluvia hoy aparecia soleado y perfecto para competir.
A pesar de que he quedado peor que en Boston, 15, he de decir que me he encontrado mucho mejor y con mejores sensaciones para correr. Llevaba unos dias apagado pero hoy al menos he salido a disfrutar de mi deporte...
Esta claro que no entrene 5 meses para estos resultados y menos para las marcas pero asi es el deporte. Solo me queda pensar que ha ocurrido en estas dos maratones y ser positivo.
Quizas entrene demasiado, la suerte no acompaño y la salud... esta claro que los que quedan delante de mi es porque se lo merecen y solo me queda felicitarlos.
Todo esto es un juego y algun dia me tocara a mi vencer.
Si hay algo que mas me jode es el tiempo que le dedica mis padres a que yo pueda entrenar y que tengas las mejores condiciones. Por no comentar la vida casi Amish que llevo en mi casa pero esto es asi.
Mañana viaje a casa para el miercoles viajar a Seul pero con una pequeña motivacion, el martes no pienso entrenar en silla y disfrutare de mi nueva handbike Quickie RS que me enviaron los amigos de Sunrise Medical.
Volvere...
Avui he competit en la meva quarta marató de Londres.
Després de portar aquí des del dimecres amb la companyia de la pluja avui apareixia assolellat i perfecte per competir.
Tot i que he quedat pitjor que a Boston, 15, he de dir que m'he trobat molt millor i amb millors sensacions per córrer. Portaba uns dies apagat però avui almenys he sortit a gaudir del meu esport ...
Esta clar que no vaig entrenar 5 mesos per a aquests resultats i menys per a les marques però així és l'esport. Només em queda pensar que ha passat en aquestes dues maratons i ser positiu.
Potser vaig entrenar massa, sort o salut però el ... que està clar que els que queden davant del meu és perquè s'ho mereixen i només em queda felicitar-los.
Tot això és un joc i algun dia em toqués al meu vèncer.
Si alguna cosa més em fot és el temps que li dedica meus pares a que jo pugui entrenar i que tinguis les millors condicions. Per no comentar la vida gairebé Amish que porto a casa meva però això és així.
Demà viatge a casa pel dimecres viatjar a Seül però amb una petita motivació, el dimarts no penso entrenar en cadira i gaudiré de la meva nova handbike Quickie RS que em van enviar els amics de Sunrise Medical.
Després de portar aquí des del dimecres amb la companyia de la pluja avui apareixia assolellat i perfecte per competir.
Tot i que he quedat pitjor que a Boston, 15, he de dir que m'he trobat molt millor i amb millors sensacions per córrer. Portaba uns dies apagat però avui almenys he sortit a gaudir del meu esport ...
Esta clar que no vaig entrenar 5 mesos per a aquests resultats i menys per a les marques però així és l'esport. Només em queda pensar que ha passat en aquestes dues maratons i ser positiu.
Potser vaig entrenar massa, sort o salut però el ... que està clar que els que queden davant del meu és perquè s'ho mereixen i només em queda felicitar-los.
Tot això és un joc i algun dia em toqués al meu vèncer.
Si alguna cosa més em fot és el temps que li dedica meus pares a que jo pugui entrenar i que tinguis les millors condicions. Per no comentar la vida gairebé Amish que porto a casa meva però això és així.
Demà viatge a casa pel dimecres viatjar a Seül però amb una petita motivació, el dimarts no penso entrenar en cadira i gaudiré de la meva nova handbike Quickie RS que em van enviar els amics de Sunrise Medical.
No hay comentarios:
Publicar un comentario