Esta mañana he disputado la Maraton Internacional de Lanzarote en la ciudad de Costa Teguise. En esta formaba parte como atleta, organizador de la categoria en silla de ruedas y colaborando con mi ropa solidaria Push With Me!.
Este año decidimos que la maraton tenia que ser un referente en Europa para la categoria en silla de ruedas y gracias a la organizacion e instituciones publicas hemos podido reunir 12 sillas de todo el mundo y un amputado femoral.
Como sabeis mucho de vosotros empecé la temporada este pasado lunes y era de esperar que mi estado de forma despues de tres semanas sin hacer nada fuera pesimo pero jamas pensaria que el maraton de mi casa, a donde mas me apoyan y me quieren fuera el maraton mas duro que habia realizado en mi vida deportiva.
La carrera empezo rapida para mi ritmo y aunque quise dar todo e ir con el grupo cabecero formado por los franceses Denis Lemeunier y Claude Issorat y el ingles Simon Lawson ya por el paso de la primera vuelta quedaba descolgado y creo que fundido para el resto de la carrera. Al final intente terminar como pude en un circuito durisimo y que se incremento con los espasmos que comenzaron a venirme pasado la segunda vuelta.
Un cuarto puesto y directo al medico para ponerme glucosa en vena, un nolotil y una hora tumbado para poder recuperarme del esfuerzo realizado durante los 42 kilometros.
Ahora y despues de una larga siesta de casi dos horas pero con cansancio acumulado solo me toca agradecer a esta magnifica isla todo el apoyo, cariño y admiracion que recibo de la que ya es mi nueva casa.
Agradecer al Cabildo de Lanzarote, Ayuntamiento de Teguise y Costa Teguise, a los organizadores Sands Beach y Club La Santa, a los medicos, Juan Montero y a su equipo de fisios, la Asociacion TRI W.W.W. trabajadores del Sands Beach y en especial a los voluntarios del maraton por todo lo realizado y os auguro que este maraton sera de los grandes a nivel nacional.
Dar las gracias sobre todo a los 12 valientes que han formado parte de la categoria en silla de ruedas y en especial a Javi Merida y Joaquin Pacheco por formar parte de la historia de la mejor maraton de España para silla de ruedas y personas con discapacidad.
Aquest matí he disputat la Marató Internacional de Lanzarote a la ciutat de Costa Teguise. En aquesta formava part com a atleta, organitzador de la categoria en cadira de rodes i col · laborant amb la meva roba solidària Push With Me!.
Aquest any vam decidir que la marató havia de ser un referent a Europa per a la categoria en cadira de rodes i gràcies a l'organització i institucions públiques hem pogut reunir 12 cadires de tot el món i un amputat femoral.
Com sabeu molt de vosaltres vaig començar la temporada aquest passat dilluns i era d'esperar que el meu estat de forma després de tres setmanes sense fer res foss pèssim però mai pensaria que el marató de casa meva, a on mes em donen suport i em volen fossi el marató més dur que havia realitzat en la meva vida esportiva.La cursa va començar ràpida per al meu ritme i encara que vaig voler donar tot i anar amb el grup capdavanter format pels francesos Denis Lemeunier i Claude Issorat i l'anglès Simon Lawson ja pel pas de la primera volta quedava despenjat i crec que fos per a la resta de la carrera. Al final vaig acabar com vaig poder en un circuit duríssim i que s'incrementa amb els espasmes que van començar a venir-me passat la segona volta.Un quart lloc i directe al metge per posar-me glucosa en vena, un Nolotil i una hora estirat per poder recuperar de l'esforç realitzat durant els 42 quilòmetres.
Ara i després d'una llarga migdiada de gairebé dues hores però amb cansament acumulat només em toca agrair a aquesta magnífica illa tot el suport, afecte i admiració que rebo de la qual ja és la meva nova casa.
Agrair al Cabildo de Lanzarote, Ajuntament de Teguise i Costa Teguise, als organitzadors Sands Beach i Club La Santa, als metges, Juan Montero al seu equip de fisios, l'Associació TRI WWW treballadors del Sands Beach i en especial als voluntaris del marató per tot el que s'ha fet i us auguro que aquest marató serà dels grans a nivell nacional.
Donar les gràcies sobretot als 12 valents que han format part de la categoria en cadira de rodes i en especial a Javi Merida i Joaquin Pacheco per formar part de la història de la millor marató d'Espanya per cadira de rodes i persones amb discapacitat.
Aquest any vam decidir que la marató havia de ser un referent a Europa per a la categoria en cadira de rodes i gràcies a l'organització i institucions públiques hem pogut reunir 12 cadires de tot el món i un amputat femoral.
Com sabeu molt de vosaltres vaig començar la temporada aquest passat dilluns i era d'esperar que el meu estat de forma després de tres setmanes sense fer res foss pèssim però mai pensaria que el marató de casa meva, a on mes em donen suport i em volen fossi el marató més dur que havia realitzat en la meva vida esportiva.La cursa va començar ràpida per al meu ritme i encara que vaig voler donar tot i anar amb el grup capdavanter format pels francesos Denis Lemeunier i Claude Issorat i l'anglès Simon Lawson ja pel pas de la primera volta quedava despenjat i crec que fos per a la resta de la carrera. Al final vaig acabar com vaig poder en un circuit duríssim i que s'incrementa amb els espasmes que van començar a venir-me passat la segona volta.Un quart lloc i directe al metge per posar-me glucosa en vena, un Nolotil i una hora estirat per poder recuperar de l'esforç realitzat durant els 42 quilòmetres.
Ara i després d'una llarga migdiada de gairebé dues hores però amb cansament acumulat només em toca agrair a aquesta magnífica illa tot el suport, afecte i admiració que rebo de la qual ja és la meva nova casa.
Agrair al Cabildo de Lanzarote, Ajuntament de Teguise i Costa Teguise, als organitzadors Sands Beach i Club La Santa, als metges, Juan Montero al seu equip de fisios, l'Associació TRI WWW treballadors del Sands Beach i en especial als voluntaris del marató per tot el que s'ha fet i us auguro que aquest marató serà dels grans a nivell nacional.
Donar les gràcies sobretot als 12 valents que han format part de la categoria en cadira de rodes i en especial a Javi Merida i Joaquin Pacheco per formar part de la història de la millor marató d'Espanya per cadira de rodes i persones amb discapacitat.
Gracias, Gracies and Thanks.
