Volver a la web.
28 feb 2011
Triatlon Channel.
Esta semana he salido en un reportaje en el canal de Triatlon mas importante a nivel nacional, Triatlon Channel.
Aunque no es mi deporte he tenido el privilegio de salir en el reportaje sobre la asociacion que preside mi amiga Isa Janssens y responsable de Marketing del Club La Santa, Lanzarote.
El video habla sobre la funcion del TRi W.W.W.http://www.triwww.com/1.html y su lema
"Practicar deporte y recrearse es un Derecho de todo Ser Humano
Los deportes juegan un papel esencial en el completo y sano desarrollo de las personas."
http://www.rafabotello.com/fotos.htm pinchar el tercer video
Triathlon Channel - Club La Santa (Lanzarote) - 2011
Aquesta setmana he sortit en un reportatge al canal de Triatló més important a nivell nacional, Triatlon Channel.
Encara que no és el meu esport he tingut el privilegi de sortir en el reportatge sobre l'associació TRi W.W.W. que presideix la meva amiga Isa Janssens i responsable de Màrqueting del Club La Santa, Lanzarote.
El vídeo parla sobre la funció del TRi WWW www.triwww.com/1.html i el seu lema
"Practicar esport i recrear-se és un dret de tot ésser humà
Els esports juguen un paper essencial en el complet i sa desenvolupament de les persones. "
http://www.rafabotello.com/fotos.htm feu clik al tercer video "Triathlon Channel - Club La Santa (Lanzarote) - 2011"
24 feb 2011
32
Como alguno de vosotros sabeis ayer fue mi cumpleaños, 32 años, la verdad que suelen ser dias felices en compañia de familia, amigos y llamadas de telefono y mensajes de familiares e amigos que viven lejos de ti. Pero gracias a las nuevas tecnologias y sobre todo a las redes sociales ayer tuve un dia increible! siempre dije que yo soy de los que si puedo llenar manos con amigos pero lo de ayer fue increible, a las 7.30 de la mañana cuando me levantaba ya tenia 46 mensajes y durante el dia fue un no parar! 421 mensajes de felicitacion, casi todos del Facebook. Aunque tenia entreno y eso es lo primero, 41 km, sesion de Compex, hablar con la familia de mientras soplaba las vela y mas tarde me comia el correspondiente pastel "risas" tuve tiempo para responder a todos, creo que no me olvide a ninguno, era lo correcto y sobre todo porque muchos de ellos eran motivadores y de personas muy especiales!
Gracias a todos!!!!!!!!!!!!
Com algun de vosaltres sabeu ahir va ser el meu aniversari, 32 anys, la veritat que solen ser dies feliços en companyia de família, amics i trucades i missatges de telèfon de familiars i amics que viuen lluny de tu. Però gràcies a les noves tecnologies i sobretot a les xarxes socials ahir vaig tenir un dia increible! sempre vaig dir que jo sóc dels que si puc omplir mans amb amics però lo d'ahir va ser increïble, a les 7.30 del matí quan em llevava ja tenia 46 missatges i durant el dia va ser un no parar! 421 missatges de felicitació, gairebé tots del Facebook. Encara que tenia entrenament i això és el primer, 41 km, sessio de Compex, parlar amb la família de mentre bufava les vela i més tard em menjava el corresponent pastís "rialles" vaig tenir temps per respondre a tots, crec que no m´oblidor a ningu, era el correcte i sobretot perquè molts d'ells eren motivadors i de persones molt especials!
Gràcies a tots !!!!!!!!!!!!
19 feb 2011
Canarias Directo.
Aquí os dejo la entrevista que nos hicieron a Oscar Onrubia, Vicente Arzo y a mi los de Canarias Directo el pasado día 11 de febrero por la rodalias de Playa Blanca dirección a El Golfo con motivo de la Segunda Edicion de la Vuelta Playa Blanca organizada por Jose Angel Vazquez.
Canarias Directo es lo equivalente a España Directo de la 1 y con una audencia muy buena en Las Islas Canarias.
Lanzarote http://www.youtube.com/watch?v=ThBiml3HrZY
También ha salido una crónica pequeña en SportLife este mes de febrero, tengo pendiente enviaros una entrevista de Carmen Nieves a donde hago de presentador!, en marzo saldrá una entrevista en una revista especializada que va a ser una bomba! y tambien estoy pendiente de unas imagenes de un medio muy importante.
Aquí us deixo l'entrevista que ens varen fer a Oscar Onrubia, Vicente Arzo i a mi els de Canàrias Directo el passat dia 11 de febrer per la rodalies de Playa Blanca direcció a El Golfo amb motiu de la Segona Edició de la Vuelta Playa Blanca organitzada per Jose Ángel Vázquez.
Canàrias Directo és l'equivalent a España Directo de la 1 i amb una audencia molt bona a les Illes Canàries.
Lanzarote http://www.youtube.com/watch?v=ThBiml3HrZY
També ha sortit una crònica petita en SportLife aquest mes de febrer, tinc pendent enviar una entrevista de Carmen Nieves a on faig de presentador!, Al març sortirà una entrevista en una revista especialitzada que sera una bomba! i també estic pendent d'unes imatges d'un mitjà molt important.
17 feb 2011
Record 101!!!!!!!!!!!!!!!!
Ayer realice el entreno mas largo de mi carrera deportiva, 101 kilómetros en mas de 5 horas, eso hizo que fuera un día muy feliz para mi! ahora ya puedo decir que mis brazos han echo mas de 100 kilómetros y que los limites están para ser batidos. Sin duda muy contento pues 100 kilómetros en la Isla de Lanzarote equivale a 10 o 15 mas en Manlleu o comarca pues aquí es todo subida y bajada.
También conseguí mi velocidad máxima mas elevada con 81,13 bajando el Timanfaya hacia Yaiza.
Os dejo los datos del entreno de ayer http://www.movescount.com/moves/move1300105
Ahir vaig realitzar l'entrenament més llarg de la meva carrera esportiva, 101 quilòmetres en més de 5 hores, això va fer que fos un dia molt feliç per mi! ara ja puc dir que els meus braços han fet més de 100 quilòmetres i que els límits estan per ser batuts. Sens dubte molt content ja que 100 quilòmetres a l'illa de Lanzarote equival a 10 o 15 més a Manlleu o comarca ja que aquí és tot pujada i baixada.
També vaig aconseguir la meva velocitat màxima més elevada amb 81,13 baixant el Timanfaya cap Yaiza.
Us deixo les dades de l'entrenament d'ahirhttp://www.movescount.com/moves/move1300105
14 feb 2011
Vuelta Playa Blanca
Este pasado fin de semana dispute mi primera competición importante en Handbike (ciclismo de mano) en la isla de Lanzarote.
La segunda edición de la Vuelta Playa Blanca ya se ha convertido en una de las tres mas importantes del mundo, 63 participantes de 12 países y en mi correspondiente categoría contaba con el podium completo en el ultimo Campeonato del Mundo del 2010 celebrado en Canada.
Para mi era un buen test para saber realmente mis condiciones en este deporte aunque es cierto que después del mundial, una semana de vacaciones y entrenos largos de hasta 5 horas a tan solo dos días tampoco era la puesta perfecta para hacerlo al 100%
El sábado se disputaba un prologo de 3 kilómetros a donde decidí no ir a tope porque el objetivo seria el domingo con una hora de esfuerzo en un circuito de poco mas de 2 km con un circuito a tope de gente animando y otros alucinando con lo que estaban viendo " risas"
La cosa pintaba bien ya que en el primera vuelta me encontraba situado entre los 10 primeros en el segundo grupo porque el primer grupo de tres ya en la primera subida se fue como una bala! Todo fue bien hasta que en el paso de la vuelta 9 y cuando el grupo no se habia movido, mas o menos llevaba 38 minutos, decidí en la bajada comerme un gel pensando que en la frenada apuraría mas y volver a coger la rueda del grupo, pero cuando uno no tiene practica en este deporte y se confía mucho pasa que te puedes ir al suelo, quise apurar tanto la frenada que cuando llegue a la curva lo único que pude hacer es esperar la caída y que una bala de paja me frenara. Después de la caída decidí retirarme.
Estoy muy contento de poder haber competido con los mejores del mundo y encima estar entre los 10 primeros a tan solo 20 minutos del final, pero de esos tres eran de otra categoría así que podía haber terminado el séptimo en mi primera carrera importante en handbike.
La carrera a sido todo un éxito ya que se han echo eco muchos medios nacionales, en unos dias os enviare algun reportage.
Quiero dar las gracias a la organizacion al mando de José Ángel Vazquez por la invitación al evento y sobre todo por la estancia en el Hotel H10 Timanfaya de Playa Blanca durante 6 días y así poder entrenar con los mejores del mundo!
Ahora sigo una semana mas en Lanzarote pero ya cambio de "casa" y ahora estaré en el Club La Santa, mi segunda residencia!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Aquest passat cap de setmana vaig disputar la meva primera competició important en Handbike (ciclisme de mà) a l'illa de Lanzarote.
La segona edició de la Vuelta Playa Blanca ja s'ha convertit en una de les tres més importants del món, 63 participants de 12 països i a la meva corresponent categoria comptava amb el podi complet en l'últim Campionat del Món del 2010 celebrat a Canadà.
Per a mi era un bon test per saber realment les meves condicions en aquest esport encara que és cert que després del mundial, una setmana de vacances i entrenaments llargs de fins a 5 hores a tan sols dos dies tampoc era la posta perfecta per fer-ho al 100%
Dissabte es disputava un pròleg de 3 quilòmetres a on vaig decidir no anar al màxim perquè l'objectiu seria el diumenge amb una hora d'esforç en un circuit de poc més de 2 km amb un circuit al màxim de gent animant i altres alucinant amb el que estava veient "rialles"
La cosa pintava bé ja que en el primera volta em trobava situat entre els 10 primers en el segon grup perquè el primer grup de tres ja en la primera pujada es va anar com una bala! Tot va anar bé fins que en el pas de la volta 9 i quan el grup no s'havia mogut, més o menys portava 38 minuts, vaig decidir en la baixada menjar-me un gel pensant que en la frenada apuraría més i tornar a agafar la roda del grup , però quan un no té practica en aquest esport i es confia molt passa que et pots anar a terra, vaig voler aprofitar tant la frenada que quan vaig arribar a la corba l'única cosa que vaig poder fer és esperar la caiguda i que una bala de palla em frenés . Després de la caiguda vaig decidir retirar-me.
Estic molt content de poder haver competit amb els millors del món i sobre tot estar entre els 10 primers a només 20 minuts del fins, entre els 10 primers hi havien tres que eren d'una altra categoria així que podia haver acabat el setè en la meva primera cursa important en handbike.
La cursa a estat tot un èxit ja que s'han fet ressò molts mitjans nacionalsm, en uns dies os enviare algun reportage.
Vull donar les gràcies a l'organització al comandament de José Ángel Vázquez per la invitació a l'esdeveniment i sobretot per l'estada a l'Hotel H10 Timanfaya de Platja Blanca durant 6 dies i així poder entrenar amb els millors del món!
Ara segueixo una setmana mes aqui a Lanzarote però ja canvio de "casa" i ara estaré al Club La Santa, la meva segona residència !!!!!!!!!!!!!!!!!!
11 feb 2011
Como sabéis alguno de vosotros me encuentro en Lanzarote, mas concretamente en el Hotel H10 Timanfaya para competir este fin de semana en la carrera organizada por Jose Angel Vazquez y Stephane Lange, sin duda la Vuelta Playa Blanca es ya la mejor carrera de España y una de las tres mas importante del mundo.
Aprovechando las fantásticas carreteras que hay en la isla ayer hice mis record en un entreno en handbike, 90 km en 5h7minutos subiendo dos veces al Timanfaya desde el nivel del mar.
http://www.movescount.com/moves/move1259309
Com sabeu algun de vosaltres em trobo a Lanzarote, més concretament a l'Hotel H10 Timanfaya per competir aquest cap de setmana a la cursa organitzada per Jose Ángel Vázquez i Stephane Lange, sens dubte la Volta Platja Blanca ja és la millor carrera d'Espanya i una de les tres més important del món. Aprofitant les fantàstiques carreteres que hi ha a l'illa ahir vaig fer els meus record en un entrenament en handbike, 90 km en 5h7minutos pujant dues vegades al Timanfaya des del nivell del mar.
http://www.movescount.com/moves/move1259309
Aprovechando las fantásticas carreteras que hay en la isla ayer hice mis record en un entreno en handbike, 90 km en 5h7minutos subiendo dos veces al Timanfaya desde el nivel del mar.
http://www.movescount.com/moves/move1259309
Com sabeu algun de vosaltres em trobo a Lanzarote, més concretament a l'Hotel H10 Timanfaya per competir aquest cap de setmana a la cursa organitzada per Jose Ángel Vázquez i Stephane Lange, sens dubte la Volta Platja Blanca ja és la millor carrera d'Espanya i una de les tres més important del món. Aprofitant les fantàstiques carreteres que hi ha a l'illa ahir vaig fer els meus record en un entrenament en handbike, 90 km en 5h7minutos pujant dues vegades al Timanfaya des del nivell del mar.
http://www.movescount.com/moves/move1259309
7 feb 2011
Post-WORLDS and Melilla.
Despues del mundial de Nueva Zelanda me encuentro trastocado del largo viaje, jet lag y sobre todo una pequeña lesion en el pectoral que me ha impedido hacer vida normal durante unos dias, aun me duele.
La semana pasada tenia vacaciones pero a causa del jet lag no he descansado lo que debia.
Lo mejor ha sido que este pasado fin de semana he podido cumplir el sueño de mi padre de visitar su tierra 45 años despues!
En navidades decidi regalarle a el, a mi madre y de paso a mi hehehhe una pequeña visita a su ciudad de origen, Melilla. La suerte a sido coincidir con su prima Conchi y su marido Javi que nos han enseñado toda la ciudad de arriba abajo, para nosotros fuera sido imposible hacerlo, tambien aprovechemos el domingo junto a Conchi y Javi para visitar Nador, comer algo de pescado y luego ya acompañarnos al aeropuerto para volver a casa en el que a sido para mi y familia un placer conocerlos.
Respecto a mi necesito estar ya una semana relajado, entrenando con normalidad y sobre todo estar una semana haciendo siesta! y que mejor sitio que volar mañana a Lanzarote para hacerlo.
Després del mundial de Nova Zelanda em trobo trastocat del llarg viatge, jet lag i sobretot una petita lesió en el pectoral que m'ha impedit fer vida normal durant uns dies, encara em fa mal.
La setmana passada tenia vacances però a causa del jet lag no he descansat res.
El millor ha estat que aquest cap de setmana he pogut complir el somni del meu pare de visitar la seva terra 45 anys després!
Al Nadal vaig decidir regalar-li a ell, la meva mare i de pas a mi hehehhe una petita visita a la seva ciutat d'origen, Melilla. La sort a estat coincidir amb la seva cosina Conchi i el seu marit Javi que ens han ensenyat tota la ciutat de dalt a baix, per a nosaltres hagues estat impossible fer-ho, també aprofitem el diumenge al costat de Conchi i Javi per visitar Nador, menjar una mica de peix i després ja acompanyar a l'aeroport per tornar a casa en el qual a estat per a mi i família un plaer conèixels
Pel que fa a mi necessito estar ja una setmana relaxat, entrenant amb normalitat i sobretot estar una setmana fent migdiada! i que millor lloc de volar demà a Lanzarote per fer-ho.
La semana pasada tenia vacaciones pero a causa del jet lag no he descansado lo que debia.
Lo mejor ha sido que este pasado fin de semana he podido cumplir el sueño de mi padre de visitar su tierra 45 años despues!
En navidades decidi regalarle a el, a mi madre y de paso a mi hehehhe una pequeña visita a su ciudad de origen, Melilla. La suerte a sido coincidir con su prima Conchi y su marido Javi que nos han enseñado toda la ciudad de arriba abajo, para nosotros fuera sido imposible hacerlo, tambien aprovechemos el domingo junto a Conchi y Javi para visitar Nador, comer algo de pescado y luego ya acompañarnos al aeropuerto para volver a casa en el que a sido para mi y familia un placer conocerlos.
Respecto a mi necesito estar ya una semana relajado, entrenando con normalidad y sobre todo estar una semana haciendo siesta! y que mejor sitio que volar mañana a Lanzarote para hacerlo.
Després del mundial de Nova Zelanda em trobo trastocat del llarg viatge, jet lag i sobretot una petita lesió en el pectoral que m'ha impedit fer vida normal durant uns dies, encara em fa mal.
La setmana passada tenia vacances però a causa del jet lag no he descansat res.
El millor ha estat que aquest cap de setmana he pogut complir el somni del meu pare de visitar la seva terra 45 anys després!
Al Nadal vaig decidir regalar-li a ell, la meva mare i de pas a mi hehehhe una petita visita a la seva ciutat d'origen, Melilla. La sort a estat coincidir amb la seva cosina Conchi i el seu marit Javi que ens han ensenyat tota la ciutat de dalt a baix, per a nosaltres hagues estat impossible fer-ho, també aprofitem el diumenge al costat de Conchi i Javi per visitar Nador, menjar una mica de peix i després ja acompanyar a l'aeroport per tornar a casa en el qual a estat per a mi i família un plaer conèixels
Pel que fa a mi necessito estar ja una setmana relaxat, entrenant amb normalitat i sobretot estar una setmana fent migdiada! i que millor lloc de volar demà a Lanzarote per fer-ho.
3 feb 2011
SPORTLIFE
Este mes de febrero sale un reportaje en la revista Sportlife sobre el libro escrito por Sergio Fernandez Tolosa Vida Sin Limites. Este libro que narra la vida de varias personas discapacitadas trata de explicar las capacidades que tienen ellos para conseguir retos deportivos.
Entre ellos estoy yo con unas ocho paginas y en la revista sale un pequeño resumen de mi vida deportiva.
Vida Sin Limites http://www.sagaeditorial.com/vidas.html
Os dejo el link del Diario Sport a donde habla del libro y han puesto una foto mia.
http://www.sport.es/default.asp?idpublicacio_PK=44&idioma=CAS&idnoticia_PK=733448&idseccio_PK=809
Aquest mes de febrer surt un reportatge a la revista Sportlife sobre el llibre escrit per Sergio Fernandez Tolosa Vida Sin Limites. Aquest llibre que narra la vida de diverses persones discapacitades tracta d'explicar les capacitats que tenen ells per aconseguir reptes esportius.
Entre ells estic jo amb unes vuit pàgines i en la revista surt un petit resum de la meva vida esportiva.
Vida Sin Limites http://www.sagaeditorial.com/vidas.html
Us deixo el link del Diari Sport on parla del llibre i han posat una foto meva.
http://www.sport.es/default.asp?idpublicacio_PK=44&idioma=CAS&idnoticia_PK=733448&idseccio_PK=809
2 feb 2011
IPC Worlds Championships New Zealand 2011.
Ante todo perdonar por la tardanza en enviar el Newsletter pero entre el maraton, clausura del campeonato, cena de despedia, ver un poco la noche de Nueva Zelanda, viaje al dia siguiente bien temprano y las 40 horas de vuelo no he podido hacerlo antes.
Como sabeis del dia 21 al dia 30 de enero se ha disputado el Campeonato del Mundo en la ciudad Neozelandesa de Cristchurrch, al ser hemisferio sur se ha disputado en enero y pasara a la historia por ser el primero y viendo los resultados del evento dudo que se vuelva a disputar otro campeonato en estas fechas tan malas para la mayoria de paises del hemisferio norte, son los que mandan!
La verdad que pensaba que seria un verano apetecible pero para nada a sido asi, mucho frio, lluvia y sobre todo un gran viento, la verdad que la cercania de tiene la isla con la Antartida se esperaba esto pero nosotros entendemos el verano en pantalon corto y manga de tirantes.
Entrando en materia y ya en casa despues de un duro viaje ya me encuentro capacitado para explicar lo ocurrido en Nueva Zelanda.
Participe en los 5000 mts y maraton. Los 5000 metros fueron el lunes 24 con 3 series que clasificaban a los 3 primeros de cada ronda mas el mejor tiempo de las tres, quede septimo de mi serie y un poco lejos de mi marca pero entre que fue la serie mas rapida de las disputadas, el fuerte viento y la cabeza puesta en el maraton no puede hacerlo mejor de lo que debia y aunque soy consciente del resultado me daria un suspenso.
La maraton y el gran objetivo se disputo el domingo 30 a las 8 de la mañana, la verdad que el dia antes y justo de la salida no se sabia si llegaria disputarse dado a la incompetencia de los organizadores que a 24 horas nos comunicaban que la carrera seria abierta al trafico! algo increible de asimilar ya que encima no se hacian cargo del cualquier accidente, hubo unos cuantos, Canada y UK se negaron a correr y fueron los mas acertados y valientes viendo lo ocurrido. El seleccionador Juan Carlos nos dejo elegir si correr o no, un gran detalle por su parte, los tres atletas decidimos que si. Se esta investigando el caso y creo que habran alguna dimision y despido al respecto.
Respecto a lo deportivo y sabiendo el problema que se avecinaba no quise tener problemas y me situe los primeros 5 kilometros entre los 5 primeros y aqui esta el error que acabaria pagando al final, no queria tener accidentes ya que en el ultimo mundial y paralimpiadas acabe en el suelo y queria terminar un campeonato con la seleccion sin problemas.
Como era de esperar la carrera salio aun ritmo elevado comanda por la armada japonesa, desde el inicio siempre se fue quedando gente descolgada y ya en el km 5 ya empecé a tener problemas para seguir el ritmo y veia que me iba avanzando los rivales pero siempre conseguia colocarme a rueda del ultimo que entraba al grupo que mas adelante se formaria, hacia el kilometro 8 yo y Saul Mendoza de Mexico nos quedemos descolgados del grupo, un poco mas tarde se uniria el otro mexicano Aron Gordian, los franceses Denis Lemeunier y Alain Fuss, el polaco Tomasz Hamerlak y el japones Higuchi que formariamos el segundo grupo del maraton que iba de la plaza 9 al 15.
Hacia el kilometro 14 se unio el tercer grupo con 9 atletas mas y entre ellos el español Jordi Madera pero estos se volverian a quedar mas tarde y uno de ellos, el australiano Brett tubo que abandonar al colasionar delante mio con un cono mal puesto por parte de la organizacion, por poco no le di por detras!
La carrera siempre fue muy alta de ritmo y algun ataque que otro que se vino abajo gracia a la buena colaboracion del grupo, hay que destacar que siempre algun listo que le gusta chupar ruedas y luego en el esprint te lo disputa pero bueno es normal en este deporte aunque no sea muy etico y mas cuando te han llevado 42 km.
La verdad que nunca supe las posiciones pero sabia que iba en el grupo segundo y que como peor resultado estaria entorno al 15.
Al final en el esprint no tuve opciones con atletas mas rapidos y algun chupa ruedas heheheh que otro, durante el esprint hubo un accidente entre el frances Denis y el japones Higuchi. Me tuve que conformar con el 13, tenia el dorsal 1313, pero estoy super contento de este resultado! un 13 es un resultado bueno ya que aqui estan los mejores y aunque me fuera gustado ser top ten me conformo con este, esto me dara mas motivacion para los proximos campeonatos.
La experiencia a sido buenisima en mis segundos Campeonatos del Mundo y mis sextos con la seleccion nacional, buen rollo entre el equipo, los tecnicos, cuerpo medico y sobre todo una gran admiracion por parte mia hacia los deportistas Jose Martinez Morote y Angel Perez Galan.
Ahora a descansar una semana! que me la merezco y en la semana que viene a reanudar los entrenos en Lanzarote preparando las maratones de primavera.
Abans que res perdonar per la tardança en enviar el Newsletter però entre el marato, clausura del campionat, sopar de acomiat, veure una mica la nit de Nova Zelanda, viatge al dia següent ben d'hora i les 40 hores de vol no he pogut fer-ho abans.
Com sabeu del dia 21 al dia 30 de gener s'ha disputat el Campionat del Món a la ciutat Neozelandesa de Cristchurrch, a ser hemisferi sud s'ha disputat al gener i passara a la història per ser el primer i veient els resultats de l'esdeveniment dubto que es torni a disputar un altre campionat en aquestes dates tan dolentes per a la majoria de països de l'hemisferi nord, són els que manen!
La veritat que pensava que seria un estiu desitjable però per res a estat així, molt fred, pluja i sobretot un gran vent, la veritat que la proximitat de té l'illa amb l'Antàrtida s'esperava això però nosaltres entenem l'estiu a pantalons curt i mànega de tirants.
Entrant en matèria i ja a casa després d'un dur viatge ja em trobo capacitat per explicar el que ha passat a Nova Zelanda.
Vaig participar en els 5000 mts i a la marato. Els 5.000 metres van ser el dilluns 24 amb 3 sèries que classificaven als 3 primers de cada ronda més el millor temps de les tres, vaig ser setè de la meva sèrie i una mica lluny de la meva marca però entre que va ser la sèrie més ràpida de les disputades, el fort vent i el cap posat en el marató no vaig fer-ho millor del que havia de fer i encara que sóc conscient del resultat em donaria un suspens.
La marato i el gran objectiu es va disputar el diumenge 30 a les 8 del matí, la veritat que el dia abans i just de la sortida no es sabia si arribaria disputar donat a la incompetència dels organitzadors que a 24 hores ens comunicaven que la cursa seria oberta al trànsit! increïble d'assimilar ja que a sobre no es feien càrrec del qualsevol accident, hi va haver uns quants, Canada i UK es van negar a córrer i van ser els més encertats i valents veient el que ha passat. El seleccionador Juan Carlos ens va deixar triar si córrer o no, un gran detall per la seva banda, els tres atletes vam decidir que si. S'està investigant el cas i crec que hauran alguna dimissió i acomiadament al respecte.
Pel que fa a l'esportiu i sabent el problema que s'acostava no vaig voler tenir problemes i em vaig sitar els primers 5 quilometres entre els 5 primers i aqui va estar l'error que acabaria pagant al final, no volia tenir accidents ja que en el darrer mundial i paralimpiades vaig acabar a terra i volia acabar un campionat amb la selecció sense problemes.
Com éra d´esperar la cursa va sortir a ritme elevat comanda per l'armada japonesa, des de l'inici sempre es va anar quedant gent despenjada i ja al quilomete 5 ja vaig començar a tenir problemes per seguir el ritme i veia que m'anava avançant els rivals però sempre aconseguia col.locar a roda de l'últim que entrava al grup que més endavant es formaria, cap al km 8 jo i Saul Mendoza de Mèxic ens varem quedar despenjats del grup, una mica més tard s'uniria l'altre mexicà Aron Gordian, els francesos Denis Lemeunier i Alain Fuss, el polonès Tomasz Hamerlak i el japones Higuchi que formarien el segon grup del marato que anava de la plaça 9 al 15.
Cap al quilòmetre 14 es va unir el tercer grup amb 9 atletes més i entre ells l'espanyol Jordi Madera però aquests es tornaria a quedar més tard i un d'ells, l'australià Brett va de tenir d'abandonar ja que va colosionar davant meu amb un con mal ficat per part de l'organització, per poc no li vaig donar per darrera!
La carrera sempre va ser molt alta de ritme i algun atac que un altre que va caure gràcia a la bona col laboració del grup, cal destacar que sempre algun que li agrada xuclar rodes i després en l'esprint t'ho disputa però bé és normal en aquest esport encara que no sigui molt ètic i més quan t'han portat 42 km.
La veritat que mai vaig saber les posicions però sabia que anava en el grup segon i que com a pitjor resultat estaria al voltant del 15.
Al final en l'esprint no vaig tenir opcions amb atletes més ràpids i algun xucla rodes per mig heheheh, durant l'esprint hi va haver un accident entre el francès Denis i el japones Higuchi. Em vaig haver de conformar amb el 13, tenia el dorsal 1313, però estic super content d'aquest resultat! un 13 és un resultat bo ja que aquí estan els millors i encara que fos agradat ser top ten em conformo amb aquest, això em donarà més motivació per als propers campionats.
L'experiència ha estat bonissima en els meus segons Campionats del Món i els meus sisens amb la selecció nacional, bon rotllo entre l'equip, els tècnics, cos mèdic i sobretot una gran admiració per part meva cap als esportistes Jose Martinez Morote i Angel Perez Galan.
Ara a descansar una setmana! que me la mereixo i en la setmana que ve a reprendre els entrenaments a Lanzarote preparant les maratons de primavera.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
Archivo del blog . Arxiu del blog .
-
►
2016
(17)
- ► septiembre (1)
-
▼
2011
(95)
- ► septiembre (10)
-
►
2010
(122)
- ► septiembre (11)
-
►
2009
(151)
- ► septiembre (6)
-
►
2008
(172)
- ► septiembre (31)