Peachtree Road Race

Desde Manlleu os escribo sobre la carrera de 10 kilómetros mas famosa del mundo en silla de ruedas y me atrevo a decir que a pie también. La Peachtree Road Race se celebra cada año el 4 de julio, día del país, en la ciudad de Atlanta.
Este año contó con 60.000 corredores a pie y 62 en silla de ruedas. Para nosotros era la 30 edición de la categoría.
Después de competir en Cedartown hacia tan solo 4 días y con una sensaciones pésimas y una motivación por los suelos durante un par de días decidí centrarme en hacerlo en lo mejor que podía ya que era la ultima carrera antes de mis merecidas vacaciones y no quería irme con un mal sabor de boca. Comer bien, descansar y dormir mucho, el día antes me pase en la cama de las 20:30 a las 11:45 y durmiendo mas de 11 horas fue mi rutina en los últimos cuatros días.
El día de la carrera y como viene siendo habitual salí el primero a calentar. Por una de las calles principales de Atlanta en plena madrugada, 05:20 de la mañana, y con algún coche que otro ya que aun no estaba cerrada la carretera hice mi habitual calentamiento de 15 minutos suaves, ceck-in, otros 15 minutos mas ligeros, estirar de mientras hablaba con Aaron Gordian de Mexico y unos 10 minutos mas fuertes para llegar a tope a la salida. Una salida muy lenta que hizo que pareciera que la habían hecho expresamente para mi, salgo fatal, eso hizo que me colocara bien en el grupo y pasara el primer kilómetro con un poco de pendiente hacia arriba muy bien situado para la larga bajada de 2 millas y a donde se alcanzan una velocidades muy elevadas, yo 60.54, y eso que este año el viento fue siempre de cara.
A principio de la bajada hice un ataque y me fui unos metros pero ya rápidamente me cogió el grupo, me sitúe de nuevo a cola de grupo y mas adelante cuando me di cuenta los atletas mas ligeros se quedaron cortados e intente irme hacia adelante pero ya no puede llegar a contactar con el primer grupo al final de la bajada. A partir de ahí ya fue una contrarreloj ya que siempre fui solo aunque tuve a la vista un atleta y eso hizo que tuviera un punto mas de motivación. Al final séptimo y con una buena marca de 21:25 y tercera mejor marca de siempre.
Ganador el Sudafricano Krige Schabort, Aaron de Mexico segundo y Joshua George de Estados Unidos tercero.

Ahora 10 días de vacaciones en el Sands Beach de Lanzarote para ya luego empezar a entrenar en el Club La Santa.

Gracias a Running For Free por colaborar con esta gira americana.




Des Manlleu us escric sobre la cursa de 10 quilòmetres més famosa del món en cadira de rodes i m'atreveixo a dir que a peu també.
La Peachtree Road Race es celebra cada any el 4 de juliol, dia del país, a la ciutat d'Atlanta. Aquest any va comptar amb 60.000 corredors a peu i 62 en cadira de rodes. Per a nosaltres era la 30 edició de la categoria.
Després de competir en Cedartown tan sols 4 dies abans i amb una sensacions pèssimes i una motivació per terra durant un parell de dies vaig decidir centrar-me en fer-ho en el millor que podia ja que era la última cursa abans de les meves merescudes vacances i no volia anar-me'n amb un mal sabor de boca. Menjar bé, descansar i dormir molt, el dia abans em vaig passar al llit de les 20:30 a les 11:45 i dormint més de 11 hores va ser la meva rutina en els últims quatre dies.
El dia de la cursa i com és habitual vaig sortir el primer a escalfar. Per un dels carrers principals d'Atlanta en plena matinada, 5:20 del matí, i amb algun cotxe que altre ja que encara no estava tancada la carretera vaig fer el meu habitual escalfament de 15 minuts suaus, ceck-in, altres 15 minuts més lleugers, estirar de mentre parlava amb Aaron Gordian de Mèxic i uns 10 minuts més forts per arribar al màxim a la sortida. Una sortida molt lenta que va fer que semblés que l'havien fet expressament per a mi, surto fatal, això va fer que em posés bé en el grup i passés el primer quilòmetre amb una mica de pendent cap amunt una bona ubicació per la llarga baixada de 2 milles i on es arriben a una velocitats molt elevades, jo 60.54, i això que aquest any el vent va ser sempre de cara.
A principi de la baixada vaig fer un atac i me'n vaig anar uns metres però ja ràpidament em va agafar el grup, em vaig situar de nou a la cua del grup i més endavant quan em vaig adonar els atletes més lleugers es van quedar tallats i vaig intentar anar-me'n cap a endavant però ja no vaig poder arribar a contactar amb el primer grup al final de la baixada. A partir d'aquí ja va ser una contrarellotge ja que sempre vaig ser sol encara que vaig tenir a la vista un atleta i això va fer que tingués un punt més de motivació.
Al final setè i amb una bona marca de 21:25 i tercera millor marca de sempre.
Guanyador el Sud-africà Krige Schabort, Aaron de Mèxic segon i Joshua George dels Estats Units tercer.

Ara 10 dies de vacances al Sands Beach de Lanzarote per ja després començar a entrenar al Club La Santa.

Gràcies a Running For Free per col.laborar amb aquesta gira americana.