Segundo en Duluth.

Esta mañana he disputado mi ultima carrera en tierras americanas, la Grandmas Marathon en la ciudad de Duluth, Minnesota.
La verdad que estoy super contento con el resultado pues en la ultima carrera en San Diego tuve que abandonar por culpa de una caida y a partir de hay todo fueron problemas con la silla e incluso ayer por la tarde aun estaba rezando para poder terminar la carrera.

Al final un segundo puesto detras del mitico Saul Mendoza, campeon paralimpico mas de 5 veces, el tiempo a sido malo pues durante toda la carrera el viento a sido muy fuerte rodando los 20 km/h, lastima de ese viento pues sin duda fueramos echo una 1h27 y eso me fuera dado ya el pasaporte para el mundial de Nueva Zelanda, aunque aun tengo mas oportunidades pues es en enero del 2011. El otro español Santiago Sanz con una marca de 1h40 a rozado las 2 horas.
El tercer clasificado a sido el americano Scott Parson que me vencio en mi primera carrera en Boulder hace tres semanas.
A pesar del viento estoy feliz pues ayer no estaba seguro de poder terminar.

Ahora en nada que que llegue a casa esta silla se queda en el garaje pues no he tenido mucha suerte en las carreras que he disputado desde marzo.

Por cierto esta es mi 50 maraton!

El lunes llego a casa para el miercoles volar a Suiza con la selección catalana para disputar dos competiciones de pista.


Aquest matí he disputat la meva última cursa en terres americanes, la Grandmas Marathon a la ciutat de Duluth, Minnesota.

La veritat que estic super content amb el resultat ja que en l'última cursa a San Diego vaig haver d'abandonar per culpa d'una caiguda i a partir daquest dia tot van ser problemes amb la cadira i fins i tot ahir a la tarda encara estava resant per poder acabar la cursa.
Al final un segon lloc darrera del mitic Saul Mendoza, campió paralimpic més de 5 vegades, el temps ha estat dolent ja que durant tota la cursa el vent en contra ha estat molt fort rodant els 20 km/h, llàstima d'aquest vent ja que sens dubte fóssim fet una 1h27 i això em fos donat el passaport per al mundial de Nova Zelanda, tot i que encara tinc més oportunitats ja que és el gener del 2011. L'altre espanyol Santiago Sanz amb una marca de 1h40 a fregat les 2 hores.
El tercer classificat ha estat l'americà Scott Parson que em va vèncer en la meva primera cursa a Boulder fa tres setmanes.
Tot i el vent estic content perquè ahir no estava segur de poder acabar.

Ara en res que arribi a casa aquesta cadira es queda al garatge perquè no he tingut molta sort en les curses que he disputat des del març.

Per cert aquesta és la meva 50 marato!

El dilluns arribo a casa per al dimecres volar a Suïssa amb la selecció catalana per disputar dues competicions de pista.