Ante todo perdonar por la tardanza en enviar el Newsletter pero entre el maraton, clausura del campeonato, cena de despedia, ver un poco la noche de Nueva Zelanda, viaje al dia siguiente bien temprano y las 40 horas de vuelo no he podido hacerlo antes.
Como sabeis del dia 21 al dia 30 de enero se ha disputado el Campeonato del Mundo en la ciudad Neozelandesa de Cristchurrch, al ser hemisferio sur se ha disputado en enero y pasara a la historia por ser el primero y viendo los resultados del evento dudo que se vuelva a disputar otro campeonato en estas fechas tan malas para la mayoria de paises del hemisferio norte, son los que mandan!
La verdad que pensaba que seria un verano apetecible pero para nada a sido asi, mucho frio, lluvia y sobre todo un gran viento, la verdad que la cercania de tiene la isla con la Antartida se esperaba esto pero nosotros entendemos el verano en pantalon corto y manga de tirantes.
Entrando en materia y ya en casa despues de un duro viaje ya me encuentro capacitado para explicar lo ocurrido en Nueva Zelanda.
Participe en los 5000 mts y maraton. Los 5000 metros fueron el lunes 24 con 3 series que clasificaban a los 3 primeros de cada ronda mas el mejor tiempo de las tres, quede septimo de mi serie y un poco lejos de mi marca pero entre que fue la serie mas rapida de las disputadas, el fuerte viento y la cabeza puesta en el maraton no puede hacerlo mejor de lo que debia y aunque soy consciente del resultado me daria un suspenso.
La maraton y el gran objetivo se disputo el domingo 30 a las 8 de la mañana, la verdad que el dia antes y justo de la salida no se sabia si llegaria disputarse dado a la incompetencia de los organizadores que a 24 horas nos comunicaban que la carrera seria abierta al trafico! algo increible de asimilar ya que encima no se hacian cargo del cualquier accidente, hubo unos cuantos, Canada y UK se negaron a correr y fueron los mas acertados y valientes viendo lo ocurrido. El seleccionador Juan Carlos nos dejo elegir si correr o no, un gran detalle por su parte, los tres atletas decidimos que si. Se esta investigando el caso y creo que habran alguna dimision y despido al respecto.
Respecto a lo deportivo y sabiendo el problema que se avecinaba no quise tener problemas y me situe los primeros 5 kilometros entre los 5 primeros y aqui esta el error que acabaria pagando al final, no queria tener accidentes ya que en el ultimo mundial y paralimpiadas acabe en el suelo y queria terminar un campeonato con la seleccion sin problemas.
Como era de esperar la carrera salio aun ritmo elevado comanda por la armada japonesa, desde el inicio siempre se fue quedando gente descolgada y ya en el km 5 ya empecé a tener problemas para seguir el ritmo y veia que me iba avanzando los rivales pero siempre conseguia colocarme a rueda del ultimo que entraba al grupo que mas adelante se formaria, hacia el kilometro 8 yo y Saul Mendoza de Mexico nos quedemos descolgados del grupo, un poco mas tarde se uniria el otro mexicano Aron Gordian, los franceses Denis Lemeunier y Alain Fuss, el polaco Tomasz Hamerlak y el japones Higuchi que formariamos el segundo grupo del maraton que iba de la plaza 9 al 15.
Hacia el kilometro 14 se unio el tercer grupo con 9 atletas mas y entre ellos el español Jordi Madera pero estos se volverian a quedar mas tarde y uno de ellos, el australiano Brett tubo que abandonar al colasionar delante mio con un cono mal puesto por parte de la organizacion, por poco no le di por detras!
La carrera siempre fue muy alta de ritmo y algun ataque que otro que se vino abajo gracia a la buena colaboracion del grupo, hay que destacar que siempre algun listo que le gusta chupar ruedas y luego en el esprint te lo disputa pero bueno es normal en este deporte aunque no sea muy etico y mas cuando te han llevado 42 km.
La verdad que nunca supe las posiciones pero sabia que iba en el grupo segundo y que como peor resultado estaria entorno al 15.
Al final en el esprint no tuve opciones con atletas mas rapidos y algun chupa ruedas heheheh que otro, durante el esprint hubo un accidente entre el frances Denis y el japones Higuchi. Me tuve que conformar con el 13, tenia el dorsal 1313, pero estoy super contento de este resultado! un 13 es un resultado bueno ya que aqui estan los mejores y aunque me fuera gustado ser top ten me conformo con este, esto me dara mas motivacion para los proximos campeonatos.
La experiencia a sido buenisima en mis segundos Campeonatos del Mundo y mis sextos con la seleccion nacional, buen rollo entre el equipo, los tecnicos, cuerpo medico y sobre todo una gran admiracion por parte mia hacia los deportistas Jose Martinez Morote y Angel Perez Galan.
Ahora a descansar una semana! que me la merezco y en la semana que viene a reanudar los entrenos en Lanzarote preparando las maratones de primavera.
Abans que res perdonar per la tardança en enviar el Newsletter però entre el marato, clausura del campionat, sopar de acomiat, veure una mica la nit de Nova Zelanda, viatge al dia següent ben d'hora i les 40 hores de vol no he pogut fer-ho abans.
Com sabeu del dia 21 al dia 30 de gener s'ha disputat el Campionat del Món a la ciutat Neozelandesa de Cristchurrch, a ser hemisferi sud s'ha disputat al gener i passara a la història per ser el primer i veient els resultats de l'esdeveniment dubto que es torni a disputar un altre campionat en aquestes dates tan dolentes per a la majoria de països de l'hemisferi nord, són els que manen!
La veritat que pensava que seria un estiu desitjable però per res a estat així, molt fred, pluja i sobretot un gran vent, la veritat que la proximitat de té l'illa amb l'Antàrtida s'esperava això però nosaltres entenem l'estiu a pantalons curt i mànega de tirants.
Entrant en matèria i ja a casa després d'un dur viatge ja em trobo capacitat per explicar el que ha passat a Nova Zelanda.
Vaig participar en els 5000 mts i a la marato. Els 5.000 metres van ser el dilluns 24 amb 3 sèries que classificaven als 3 primers de cada ronda més el millor temps de les tres, vaig ser setè de la meva sèrie i una mica lluny de la meva marca però entre que va ser la sèrie més ràpida de les disputades, el fort vent i el cap posat en el marató no vaig fer-ho millor del que havia de fer i encara que sóc conscient del resultat em donaria un suspens.
La marato i el gran objectiu es va disputar el diumenge 30 a les 8 del matí, la veritat que el dia abans i just de la sortida no es sabia si arribaria disputar donat a la incompetència dels organitzadors que a 24 hores ens comunicaven que la cursa seria oberta al trànsit! increïble d'assimilar ja que a sobre no es feien càrrec del qualsevol accident, hi va haver uns quants, Canada i UK es van negar a córrer i van ser els més encertats i valents veient el que ha passat. El seleccionador Juan Carlos ens va deixar triar si córrer o no, un gran detall per la seva banda, els tres atletes vam decidir que si. S'està investigant el cas i crec que hauran alguna dimissió i acomiadament al respecte.
Pel que fa a l'esportiu i sabent el problema que s'acostava no vaig voler tenir problemes i em vaig sitar els primers 5 quilometres entre els 5 primers i aqui va estar l'error que acabaria pagant al final, no volia tenir accidents ja que en el darrer mundial i paralimpiades vaig acabar a terra i volia acabar un campionat amb la selecció sense problemes.
Com éra d´esperar la cursa va sortir a ritme elevat comanda per l'armada japonesa, des de l'inici sempre es va anar quedant gent despenjada i ja al quilomete 5 ja vaig començar a tenir problemes per seguir el ritme i veia que m'anava avançant els rivals però sempre aconseguia col.locar a roda de l'últim que entrava al grup que més endavant es formaria, cap al km 8 jo i Saul Mendoza de Mèxic ens varem quedar despenjats del grup, una mica més tard s'uniria l'altre mexicà Aron Gordian, els francesos Denis Lemeunier i Alain Fuss, el polonès Tomasz Hamerlak i el japones Higuchi que formarien el segon grup del marato que anava de la plaça 9 al 15.
Cap al quilòmetre 14 es va unir el tercer grup amb 9 atletes més i entre ells l'espanyol Jordi Madera però aquests es tornaria a quedar més tard i un d'ells, l'australià Brett va de tenir d'abandonar ja que va colosionar davant meu amb un con mal ficat per part de l'organització, per poc no li vaig donar per darrera!
La carrera sempre va ser molt alta de ritme i algun atac que un altre que va caure gràcia a la bona col laboració del grup, cal destacar que sempre algun que li agrada xuclar rodes i després en l'esprint t'ho disputa però bé és normal en aquest esport encara que no sigui molt ètic i més quan t'han portat 42 km.
La veritat que mai vaig saber les posicions però sabia que anava en el grup segon i que com a pitjor resultat estaria al voltant del 15.
Al final en l'esprint no vaig tenir opcions amb atletes més ràpids i algun xucla rodes per mig heheheh, durant l'esprint hi va haver un accident entre el francès Denis i el japones Higuchi. Em vaig haver de conformar amb el 13, tenia el dorsal 1313, però estic super content d'aquest resultat! un 13 és un resultat bo ja que aquí estan els millors i encara que fos agradat ser top ten em conformo amb aquest, això em donarà més motivació per als propers campionats.
L'experiència ha estat bonissima en els meus segons Campionats del Món i els meus sisens amb la selecció nacional, bon rotllo entre l'equip, els tècnics, cos mèdic i sobretot una gran admiració per part meva cap als esportistes Jose Martinez Morote i Angel Perez Galan.
Ara a descansar una setmana! que me la mereixo i en la setmana que ve a reprendre els entrenaments a Lanzarote preparant les maratons de primavera.
